Fa uns mesos comentàvem que la Raspberry Pi Foundation havia començat a publicar la revista (Hello World). Sembla que mantenir la periodicitat d’una revista no és un maldecap prou gros i han decidit publicar-ne una segona: HackSpace magazine.
La nova revista té més de 130 pàgines dedicades a propostes i projectes. Hi podem trobar projectes amb fusta, amb ferro, amb microcontroladors i amb microordinadors, entrevistes a makers (en el primer número hi ha l’entrevista a la Becky Stern, guru de la tecnologia vestible), disfresses, impressió 3D i moltes més coses. Sens dubte, de lectura molt recomanable per als que us agradi fer coses (i també per als que us agradi mirar com els altres les fan). Pots baixar-te-la o bé subscriure-t’hi.
18 de des. 2017
11 de des. 2017
Oscil·loscopi basat en Arduino i en una caixa feta amb LEGO
Quan es desenvolupen circuits electrònics sovint és necessari disposar d’un oscil·loscopi, un dispositiu gros i car.
En John Adolph Gonzales ens proposa, a Instructables, una alternativa. Aquest oscil·loscopi fa servir una placa Arduino Mega i una pantalla tàctil.
L’oscil·loscopi disposa de tres o quatre canals. No té la qualitat d’un aparell professional però pot ser suficient per a moltes necessitats.
En John Adolph Gonzales ens proposa, a Instructables, una alternativa. Aquest oscil·loscopi fa servir una placa Arduino Mega i una pantalla tàctil.
L’oscil·loscopi disposa de tres o quatre canals. No té la qualitat d’un aparell professional però pot ser suficient per a moltes necessitats.
4 de des. 2017
Alternativa a l’spinner
Darrerament s’ha posat de moda (per a satisfacció dels fabricants de coixinets) un element anomenat fidget spinner, o simplement spinner, que es comercialitza com a element desestressant.
Hi ha, però, persones que quan estan estressades es dediquen a prémer botons (per exemple el del bolígraf) o jugar amb la palanca d’interruptors. Per això el maker 陳亮 ha dissenyat una petita joguina electrònica en forma de dau que incorpora diversos models de polsadors i interruptors a les seves cares. Així, en cada moment, l’usuari pot trobar el tipus de botó que li convé.
27 de nov. 2017
Bicicleta lluminosa
Donar més visibilitat a les bicicletes i, al mateix temps diferenciar-se de la resta, aquest és l’objectiu d’un projecte que s’ha publicat a Instructables i que avui us comentem.
Les llantes de les rodes estan envoltades de tires de LED que van canviant de color. En aquest cas s’han fet servir tires de LED que van canviant de color de manera autònoma i, per tant, no s’ha instal·lat cap microcontrolador.
Les llantes de les rodes estan envoltades de tires de LED que van canviant de color. En aquest cas s’han fet servir tires de LED que van canviant de color de manera autònoma i, per tant, no s’ha instal·lat cap microcontrolador.
20 de nov. 2017
Guia de selecció XBee
Una de les maneres més robustes i versàtils de comunicar dos microcontroladors és XBee. Si algun cop ho heu mirat, haureu vist que hi ha un munt d’opcions diferents que es converteixen en gran quantitat de plaques XBee disponibles. Quina escollim?
Per això us comentem l’existència d’una guia de compra d’XBee que podeu trobar al web d’Sparkfun.
Per això us comentem l’existència d’una guia de compra d’XBee que podeu trobar al web d’Sparkfun.
13 de nov. 2017
Fa més de cinquanta anys de l’invent de les ulleres de realitat virtual
Les ulleres de realitat virtual semblen un invent d’aquest segle però, de fet, resulta que van ser presentades per primer cop fa cinquanta anys. El problema és que en aquell moment la tecnologia existent no permetia ni fer unes ulleres senzilles i còmodes ni tampoc donar-los gaire utilitat pràctica.
L’invent d’Hugo Gernsback portava davant de cada ull un petit tub raigs catòdics (l’únic sistema per mostrar imatges a l’època). Atès que hi havia una imatge per a cada ull, podia, si més no teòricament, mostrar imatges estereoscòpiques i, per tant, fer l’efecte tridimensional.
Podeu llegir més informació a la revista IEEE Spectrum.
6 de nov. 2017
La Xina comença a trossejar la xarxa elèctrica
Fa moltes dècades, la política de les companyies elèctriques era mallar les xarxes. Després van començar a unir les xarxes de companyies diferents i finalment unint-les entre països. La unió i mallat de les xarxes de corrent altern augmenta l’estabilitat perquè permet trobar camins alternatius en cas de problemes i permet compensar la baixa generació en una zona a partir de la resta.
Per què, doncs, la Xina ha decidit canviar d’estratègia? En aquest país ja hi comença a haver un nombre significatiu de línies de corrent continu (HVDC) i unes quantes concentrades en la mateixa zona. Amb aquestes línies de corrent continu la capacitat de resposta de la xarxa és diferent i en cas de fallada d’una d’elles el sistema pot col·lapsar i, de fet, hi ha estat a punt. Per això han decidit obrir les connexions de corrent altern en alguns punts estratègicament escollits.
Podeu llegir més informació a la revista IEEE Spectrum.
30 d’oct. 2017
Dot Watch rellotge intel·ligent en Braille
Els elements intel·ligents estan de moda. Sense anar més lluny, ja hi ha uns quants rellotges intel·ligents al mercat. Avui, però, parlarem d’un rellotge intel·ligent una mica especial, el Dot Watch.
Es tracta d’un rellotge per a cecs que dóna l’hora en Braille i, a més, permet rebre notificacions de missatges i trucades i incorpora altres funcions a través d’una aplicació mòbil.
Es tracta d’un rellotge per a cecs que dóna l’hora en Braille i, a més, permet rebre notificacions de missatges i trucades i incorpora altres funcions a través d’una aplicació mòbil.
23 d’oct. 2017
STEMTera protoboard i microcontrolador tot en un
A primer cop d’ull sembla una placa de prototipatge (protoboard o breadboard) però si ens ho mirem en detall veiem que té un gruix superior a l’habitual i incorpora LED i connexions addicionals.
De fet, a l’interior de l'STEMTera hi ha un microcontrolador compatible amb Arduino i totes les potes estan accessibles a la part de connexionat. I un detall addicional, la part inferior és compatible amb els blocs LEGO.
Sens dubte, és la manera més compacta de fer prototipus i pràctiques de laboratori. Es comercialitza en colors blanc, negre, taronja, verd, rosa i blau.
De fet, a l’interior de l'STEMTera hi ha un microcontrolador compatible amb Arduino i totes les potes estan accessibles a la part de connexionat. I un detall addicional, la part inferior és compatible amb els blocs LEGO.
Sens dubte, és la manera més compacta de fer prototipus i pràctiques de laboratori. Es comercialitza en colors blanc, negre, taronja, verd, rosa i blau.
16 d’oct. 2017
Micro:bit un microcontrolador pensat per a les escoles
Micro-bit és un microcontrolador dissenyat per la BBC (sí, la cadena de televisió) i orientat a l’aprenentatge a les escoles.
Com a fet destacat, incorpora una matriu de cinc per cinc LED que permet fer molt fàcilment petits gràfics o caràcters. També porta dos polsadors i tres potes que poden actuar com a sortides o com a entrades analògiques o digitals. Incorpora sensors d’acceleració i camp magnètic (brúixola) i connectivitat Bluetooth LE.
Per als usuaris avançats, incorpora també un connector de 20 potes que permet accedir a totes les possibilitats de connexió del microcontrolador.
El sistema permet diverses possibilitats de programació. Hi ha un sistema gràfic basat en blocs (que s’assembla a l’app-inventor), aplicacions per a mòbil i l’opció de programar en Python. També és possible programar amb Scratch però, de moment, només des d'un Mac.
El preu està al voltant de 20 € però, segons el web de micro:bit, no hi ha cap distribuïdor aquí. Es pot, però, comprar a Amazon.
Com a fet destacat, incorpora una matriu de cinc per cinc LED que permet fer molt fàcilment petits gràfics o caràcters. També porta dos polsadors i tres potes que poden actuar com a sortides o com a entrades analògiques o digitals. Incorpora sensors d’acceleració i camp magnètic (brúixola) i connectivitat Bluetooth LE.
Per als usuaris avançats, incorpora també un connector de 20 potes que permet accedir a totes les possibilitats de connexió del microcontrolador.
El sistema permet diverses possibilitats de programació. Hi ha un sistema gràfic basat en blocs (que s’assembla a l’app-inventor), aplicacions per a mòbil i l’opció de programar en Python. També és possible programar amb Scratch però, de moment, només des d'un Mac.
El preu està al voltant de 20 € però, segons el web de micro:bit, no hi ha cap distribuïdor aquí. Es pot, però, comprar a Amazon.
9 d’oct. 2017
Mesura del consum de dispositius USB
En molts projectes ens pot fer falta mesurar la tensió subministrada pel port USB i el consum de corrent. En alguns casos, fins i tot, ens pot fer falta visualitzar les formes d’ona de tensió i corrent a l’oscil·loscopi.
Evidentment, podem fer-nos nosaltres un cable apropiat però tindrem força feina i no serà senzill fer la mesura del corrent.
En canvi, aquesta placa de FriedCircuits (el nom és curiós) ens permet fer-ho de manera molt senzilla. Connectem un cable USB a cada banda i podem connectar-hi fàcilment les puntes del multímetre per fer la mesura. En el cas del corrent, hi ha un pont que es pot obrir per llegir el corrent o connectar quan no ens el cal llegir.
Podeu trobar més informació al web d’Adafruit.
Evidentment, podem fer-nos nosaltres un cable apropiat però tindrem força feina i no serà senzill fer la mesura del corrent.
En canvi, aquesta placa de FriedCircuits (el nom és curiós) ens permet fer-ho de manera molt senzilla. Connectem un cable USB a cada banda i podem connectar-hi fàcilment les puntes del multímetre per fer la mesura. En el cas del corrent, hi ha un pont que es pot obrir per llegir el corrent o connectar quan no ens el cal llegir.
Podeu trobar més informació al web d’Adafruit.
18 de set. 2017
Sistema de baix cost per a control tècnic d’espectacles
Per a les persones que, de forma amateur, fan teatre, dansa o altres tipus d’espectacle les qüestions tècniques poden suposar un repte.
Spectacle és una família de plaques electròniques per controlar aquests tipus d’elements. En un sistema Spectacle hi ha una placa, anomenada Director, que controla tota la resta. La programació de la placa Director es fa des d’un telèfon mòbil o tauleta.
Hi ha plaques per a funcions diverses. Les d’àudio que permeten reproduir sons gravats en una targeta micro-SD. També n’hi ha per controlar servomotors i per controlar llums LED. D’altra banda, hi ha plaques per llegir polsadors i una placa amb sensors de moviment.
Podeu trobar més informació a la pàgina del producte i a la guia d’usuari.
Spectacle és una família de plaques electròniques per controlar aquests tipus d’elements. En un sistema Spectacle hi ha una placa, anomenada Director, que controla tota la resta. La programació de la placa Director es fa des d’un telèfon mòbil o tauleta.
Hi ha plaques per a funcions diverses. Les d’àudio que permeten reproduir sons gravats en una targeta micro-SD. També n’hi ha per controlar servomotors i per controlar llums LED. D’altra banda, hi ha plaques per llegir polsadors i una placa amb sensors de moviment.
Podeu trobar més informació a la pàgina del producte i a la guia d’usuari.
19 de juny 2017
Fes-te un robot per a experiments de química i biologia
El professor Ingmar Riedel-Kruse ha dissenyat aquest robot que pot fer experiments de química i biologia. L’equip d’Stanford dóna les instruccions per muntar i programar el robot amb Lego Mindstorms EV3 així com els guions per fer pràctiques.
Podeu trobar les instruccions en aquest enllaç i un text explicatiu a la revista IEEE Spectrum.
Amb aquesta entrada hem arribat a final de curs. Com cada any, el blogestarà en repòs fins a l'inici del nou curs. Bones vacances!
Podeu trobar les instruccions en aquest enllaç i un text explicatiu a la revista IEEE Spectrum.
Amb aquesta entrada hem arribat a final de curs. Com cada any, el blogestarà en repòs fins a l'inici del nou curs. Bones vacances!
12 de juny 2017
Tren alimentat amb hidrogen
Habitualment els trens que circulen per vies no electrificades són arrossegats per locomotores dièsel. Aquest sistema és sorollós i força contaminant.
Recentment Alstom ha presentat un sistema alternatiu silenciós i no contaminant (si més no, en el lloc per on passa el tren), el Coradia iLint.
Podeu trobar més informació al web d’Alstom i a la publicació periòdica Fullsdels Enginyers.
29 de maig 2017
LittleBits, la joguina dels petits inventors
LittleBits és una família de joguines que ha guanyat diversos premis i que permet als infants crear els seus propis dispositius tecnològics. La filosofia de LittleBits és que no cal esperar a ser gran per inventar coses.
Els components principals de LittleBits són uns blocs que es poden acoblar entre sí i que van codificats per colors. Per exemple, els elements d’entrada són de color rosa i els de sortida de color verd. També hi ha kits destinats a diferents aplicacions (vehicles, instruments musicals, etc.
Per a l’ús escolar, hi ha conjunts preparats per equipar una aula o laboratori. Els manuals estan lliurement accessibles al web per poder veure les possibilitats de cada element o cada kit abans de comprar-lo.
Els components principals de LittleBits són uns blocs que es poden acoblar entre sí i que van codificats per colors. Per exemple, els elements d’entrada són de color rosa i els de sortida de color verd. També hi ha kits destinats a diferents aplicacions (vehicles, instruments musicals, etc.
Per a l’ús escolar, hi ha conjunts preparats per equipar una aula o laboratori. Els manuals estan lliurement accessibles al web per poder veure les possibilitats de cada element o cada kit abans de comprar-lo.
22 de maig 2017
La freqüència elèctrica en l’alimentació del ferrocarril
Ara és molt fàcil variar la velocitat d’un motor fent servir un convertidor electrònic. Però quan, fa més de cent anys, es van començar a electrificar els ferrocarrils la variació de la velocitat dels motors no era senzilla. Hi va haver empreses que van optar per motors de corrent continu que eren més fàcils de controlar però necessitaven més manteniment i altres van optar pel corrent altern que permet fer servir motors més robustos i que necessiten menys manteniment. Això va portar a que hi hagués línies amb catenària en corrent continu i altres amb catenària en corrent altern.
Actualment els trens que circulen per la majoria de les línies (segurament totes excepte els tramvies històrics) porten convertidors electrònics que permeten deslligar les característiques de la catenària de les necessitats del motor. Canviar la infraestructura és car i complicat i, per tant, es mantenen moltes formes d’alimentació per motius històrics. Al llarg dels anys hi ha hagut molts canvis, a vegades causats per les unions d’empreses i en altres casos per poder canviar el tipus de trens que hi circulen. Actualment a casa nostra la majoria de les línies ferroviàries (incloses les urbanes) s’alimenten en corrent continu mentre que les del tren d’alta velocitat (molt més modernes) treballen en corrent altern de 50 Hz. En canvi, al centre d’Europa és força freqüent trobar línies electrificades en corrent altern a 16,67 Hz.
Si tot el transport i distribució d’energia a Europa és en corrent altern a 50 Hz (50 oscil·lacions per segon) per quin motiu els ferrocarrils estan electrificats a una freqüència diferent? La resposta és molt senzilla. Un motor normal de corrent altern gira a una velocitat força constant i gairebé proporcional a la freqüència. Si el motor és de dues velocitats, podrà girar a dues velocitats diferents. El problema és que els motors que es podien construir per a 50 Hz giraven massa ràpid i, per això, els enginyers de l’època van decidir fer servir una freqüència més baixa. En alguns casos es va pensar en la possibilitat de fer servir centrals elèctriques dedicades a una línia de ferrocarril i dissenyades per treballar a la freqüència desitjada. Finalment, amb gran encert, es va optar per treballar a una freqüència que es pogués obtenir a partir de la de 50 Hz de manera directa. Es va triar 16,67 Hz que era una freqüència adequada i que és exactament un terç de 50 Hz. Així es podia obtenir amb un motor que fes girar un alternador amb nombres de pols diferents.
Actualment els trens que circulen per la majoria de les línies (segurament totes excepte els tramvies històrics) porten convertidors electrònics que permeten deslligar les característiques de la catenària de les necessitats del motor. Canviar la infraestructura és car i complicat i, per tant, es mantenen moltes formes d’alimentació per motius històrics. Al llarg dels anys hi ha hagut molts canvis, a vegades causats per les unions d’empreses i en altres casos per poder canviar el tipus de trens que hi circulen. Actualment a casa nostra la majoria de les línies ferroviàries (incloses les urbanes) s’alimenten en corrent continu mentre que les del tren d’alta velocitat (molt més modernes) treballen en corrent altern de 50 Hz. En canvi, al centre d’Europa és força freqüent trobar línies electrificades en corrent altern a 16,67 Hz.
Si tot el transport i distribució d’energia a Europa és en corrent altern a 50 Hz (50 oscil·lacions per segon) per quin motiu els ferrocarrils estan electrificats a una freqüència diferent? La resposta és molt senzilla. Un motor normal de corrent altern gira a una velocitat força constant i gairebé proporcional a la freqüència. Si el motor és de dues velocitats, podrà girar a dues velocitats diferents. El problema és que els motors que es podien construir per a 50 Hz giraven massa ràpid i, per això, els enginyers de l’època van decidir fer servir una freqüència més baixa. En alguns casos es va pensar en la possibilitat de fer servir centrals elèctriques dedicades a una línia de ferrocarril i dissenyades per treballar a la freqüència desitjada. Finalment, amb gran encert, es va optar per treballar a una freqüència que es pogués obtenir a partir de la de 50 Hz de manera directa. Es va triar 16,67 Hz que era una freqüència adequada i que és exactament un terç de 50 Hz. Així es podia obtenir amb un motor que fes girar un alternador amb nombres de pols diferents.
15 de maig 2017
Comunicació de microcontroladors amb dispositius iOS o Android
Blynk és una aplicació gratuïta per a iOS o Android que permet comunicar-nos amb microcontroladors emprant USB, Ethernet, WiFi, Bluetooth, GSM/3G, etc.
Aquesta aplicació ens permet controlar d’una manera senzilla elements connectats al nostre microcontrolador. També admet altres elements de control com la coneguda Raspberry Pi. En el nostre cas, pot ser una alternativa quan volem fer servir la placa Flora Bluefruit LE.
Aquesta aplicació ens permet controlar d’una manera senzilla elements connectats al nostre microcontrolador. També admet altres elements de control com la coneguda Raspberry Pi. En el nostre cas, pot ser una alternativa quan volem fer servir la placa Flora Bluefruit LE.
8 de maig 2017
(Hello World), molt més que una revista d’informàtica
La Raspberry Pi Foundation publica, des de fa poc, la revista (Hello World) tres vegades l’any. La revista és gratuïta en format pdf i les seves cent pàgines estan plenes d’articles interessants, molt orientats cap a la informàtica en el món de l'educació. No tots els articles estan referits al popular microordinador Raspberry Pi sinó que hi ha altres temes com la informàtica educativa, els rodots educatius, els makerspaces escolars, etc.
També hi tenen cabuda llenguatges de programació populars en el món educatiu com Scratch, Python, Logo, programació d’apps, etc. Pots baixar-te-la o bé subscriure-t’hi.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)