18 de juny 2015

Un oscil·loscopi per menys de 50 euros

Qualsevol que faci coses amb elements electrònics pot necessitar, en algun moment, un oscil·loscopi. Però aquests aparells solen tenir un cost relativament elevat que no es justifica si només s’ha de fer servir esporàdicament.

Oscil·loscopi en kit

Una alternativa raonable pot ser aquest oscil·loscopi en kit, ja que el preu és molt més assequible.  Atès que els usuaris potencials són persones que treballen amb circuits electrònics, el fet que sigui en kit no ha de ser un inconvenient greu.

Placa

A més, ara que ve l’estiu, pot ser un bon entreteniment per a les vacances. Podeu trobar més informació al web d’Sparkfun.

I, atès que el curs escolar ja s’acaba, aquest bloc tanca per vacances. Bon estiu!

16 de juny 2015

Aparells que no estan dissenyats per a funcionament permanent

Quan es crea un motor o qualsevol altre aparell es dissenya, normalment, de manera que pugui funcionar hores i hores de forma continuada durant la vida útil de l’aparell.

Però en algunes aplicacions (per exemple domèstiques o de l’automòbil) fer un motor amb aquestes especificacions implicaria una mida massa grossa i un preu més elevat del que es considera raonable. Per això no és estrany que es dissenyin pensant en uns temps de funcionament més curts.

Motor de l'alçavidres

Per exemple els motors que mouen els vidres de les finestres dels automòbils no estan dissenyats per funcionar hores ja que el seu ús és molt limitat en el temps. Se suposa que movem la finestra durant menys d’un minut i després el motor reposa durant una bona estona. D’aquesta manera el motor pot ser més petit, lleuger i econòmic. Si feu pujar i baixar contínuament la finestra és probable que cremeu el motor.

Torradora de pa

El mateix passa amb alguns electrodomèstics i normalment porten indicat en el manual d’instruccions que no són adequats per a un ús professional. Pensem, per exemple, en una torradora de pa. A casa, quanta estona seguida la feu servir? Ara imagineu-vos la torradora d’un autoservei de cafeteria d’un hotel a l’hora d’esmorzar. Evidentment, les dues torradores no es poden dissenyar igual.

15 de juny 2015

Distribució en baixa tensió



Els clients domèstics i el petit comerç s’alimenten directament de la xarxa de distribució en baixa tensió. La distribució es fa en forma trifàsica (quatre fils, tres fases i neutre) a 400 V. Normalment, però, els clients domèstics només reben una de les fases i el neutre de manera que la seva tensió d’alimentació és de 230 V.

Estació transformadora en caseta

En les escales de veïns és habitual que l’entrada d’energia elèctrica a l’edifici sigui trifàsica però que cada veí tingui només una fase i el neutre. Per qüestions de simetria, es procura repartir les llars homogèniament entre les tres fases.

Estació transformadora en pal

Per alimentar els consumidors de baixa tensió, la companyia distribuïdora disposa d’estacions transformadores. Aquestes estacions poden estar a l’interior d’algun dels edificis del barri o a l’exterior. En aquest cas, el transformador pot estar dalt d’un pal, en una caseta o en un edifici prefabricat (vegeu fotografies).

Estació transformadora prefabricada


I, atès que el curs escolar ja s’acaba, aquest bloc tanca per vacances. Bon estiu!

11 de juny 2015

Molins de vent sense pales

Una nova proposta, que podria ser el futur de l’energia eòlica, són els molins de vent sense pales. Quan es posa un element vertical estret i llarg a l’aire lliure, aquest element oscil·la a causa del vent. Això és un problema en algunes estructures, xemeneies, etc.

Ara l’empresa Vortex Bladeless està treballant en uns generadors eòlics que consisteixen en un tub vertical que oscil·la a causa del vent de forma que no només no evita els remolins que causen la vibració sinó que n’afavoreix l’aparició. Llavors un sistema de bobines i imants converteix l’oscil·lació en electricitat.

Molins sense pales

Aquest nou model d’aerogeneradors permet treballar en un rang més ampli de velocitats del vent i amb menys risc per als ocells.

Podeu llegir més informació al web de SectorElectricidad.

9 de juny 2015

Energy Harvesting

Quan parlem d’energy harvesting (literalment, collita d’energia) ens referim a que els aparells s’alimentin d’energia que agafen del propi ambient on es troben. Normalment es tracta d’elements de molt poca potència que s’alimenten, entre altres opcions, del camp electromagnètic o del moviment.

En el número d’abril de la revista IEEE Spectrum es comentaven tres tecnologies per a aquesta aplicació. La primera proposta consisteix en aprofitar les vibracions dels ferrocarrils. El sistema consisteix en una bobina fixa dins de la qual hi ha un imant que oscil·la amb les vibracions. Aquest sistema, que es mostra en la fotografia següent, s’ha instal·lat en forma experimental en els trens Electrostar anglesos.

Dispositiu per agafar energia de les vibracions del tren

La segona tecnologia es basa en materials piezoelèctrics, és a dir que generen electricitat a partir de la pressió. La proposta consisteix en instal·lar un captador piezoelèctric en el teixit cardíac, com es veu a la fotografia següent,  per tal d’agafar energia de les contraccions del cor i fer-la servir en l’alimentació del marcapassos.

Piezoelèctric en un teixit cardíac

La tercera proposta és un element tèxtil que agafa energia dels camps electromagnètics de l’entorn i la utilitza per alimentar sensors biomètrics.

8 de juny 2015

Distribució en alta tensió o en mitjana tensió



Un cop ja tenim l’energia elèctrica transportada fins a les diferents zones de consum, cal acabar de distribuir-la fins als usuaris. En algunes zones (segons motius històrics i depenent de la densitat de població) tenim una xarxa de subtransport que funciona de manera similar a la xarxa de transport. Les línies de subtransport treballen a tensions més baixes (132, 110 o 66 kV) i són gestionades per les companyies distribuïdores.

Hi ha empreses que, per les necessitats d’energia que tenen es connecten directament a la xarxa de subtransport. Cal una infraestructura més cara però les pèrdues són menors. També es fa servir la connexió en alta tensió en aquelles empreses que la seva activitat podria pertorbar als altres usuaris si es connectessin a la xarxa de mitjana tensió.

La major part de l’energia elèctrica, però, es distribueix en mitjana tensió (a Catalunya, 25 i 11 kV). La majoria de les indústries es connecten directament a la xarxa de distribució en mitjana tensió. També els edificis grans (centres comercials, hospitals, edificis universitaris, etc.) es connecten normalment a mitjana tensió. Això vol dir que tenen transformadors propis que permeten obtenir la baixa tensió que requereixen els seus equips.

4 de juny 2015

Supervisió automatitzada

La nova línia elèctrica que interconnecta Santa Llogaia d'Àlguema i Baixàs ja està en proves, des del mes de febrer, i properament entrarà en servei. A partir d’ara, cal fer el manteniment de la línia i del túnel per on passa.

Per al manteniment de la línia cal fer una inspecció termogràfica per detectar punts calents als cables i una inspecció visual per detectar problemes de fixació dels cables, filtracions d’aigua, esquerdes, etc.

Realitzar periòdicament aquesta inspecció al llarg de més de 60 km pot ser una tasca molt pesada. A més, si hi hagués un problema greu a la línia o al túnel les persones implicades podrien quedar atrapades.

Per això s’ha dissenyat un tren que recorrerà la línia de forma autònoma fent totes les mesures necessàries. En cas d’haver de fer treballs dins el túnel, el tren pot transportar persones i materials.

Tren autònom

Podeu llegir més informació al web de Robotnik, l’empresa que l’ha fet.

2 de juny 2015

Les centrals hidràuliques reversibles es reinventen

La majoria de les centrals hidràuliques reversibles del món, entre elles les catalanes, van néixer arran de la implantació de les centrals nuclears.

Un inconvenient important que tenen les centrals nuclears és el fet que no és convenient fer-les treballar fora de la seva potència nominal. Quan es va començar a instal·lar aquest tipus de centrals la corba de demanda elèctrica tenia marcades diferències entre el dia i la nit i, per tant, era previsible un excedent d’energia a algunes hores nocturnes. Per a poder resoldre el problema, a molts llocs es van construir centrals hidràuliques reversibles o es van convertir en reversibles centrals ja existents.

Central hidroelèctrica

Les energies renovables tenen, però, el problema contrari: són força imprevisibles, en especial les eòliques. Aquest inconvenient es resol en molts llocs a base de tenir centrals (normalment de gas però també geotèrmiques o de biomassa) que puguin proporcionar l’energia necessària quan no fa prou sol o vent.

En alguns països, com al Japó post-Fukushima estan recuperant la idea de les centrals reversibles com a solució per a les fluctuacions de generació renovable. Però per a aquesta nova utilització ja no serveixen els dissenys convencionals de centrals reversibles. La solució està en centrals reversibles amb variador de velocitat que permeten adaptar el flux d’aigua a les necessitats de la corba de demanda.

Podeu llegir més informació a la revista IEEE Spectrum.