18 de maig 2015

Subestacions d'interconnexió



A algunes de les subestacions de la xarxa elèctrica els arriben unes quantes línies d’alta tensió i s’encarreguen d’interconnectar-les entre sí, facilitant la gestió de la xarxa. Normalment les subestacions d’interconnexió també tenen línies de distribució de sortida.


És habitual que aquests tipus de subestacions tinguin connexió de línies de transport de dues o tres tensions diferents. En aquests casos, també disposen dels transformadors necessaris per poder fer passar l’energia d’un nivell de tensió a un altre. Els casos més típics són les subestacions que tenen línies de transport (a 400 kV i 220 kV) i les que tenen entrada de línies de transport i sortides de subtransport (132, 110 o 66 kV). Aquestes subestacions tindran un parc per a cada nivell de tensió.
  
Parc de 400 kV

En la imatge anterior veiem el parc de 400 kV de la subestació Rubí. En la imatge següent veiem en primer pla el transformador que passa de 400 kV a 220 kV a la subestació Can Jardí, al terme municipal de Rubí. Darrera el transformador es veu el parc de 220 kV d’aquesta subestació. En els transformadors de les subestacions habitualment l'energia entra pel costat de tensió més elevada i surt pel de tensió més baixa.

Transformador de 400 a 220 kV

Podríem pensar que totes les línies que es connecten a un parc de la subestació estan connectades entre sí o desconnectades però no és així. Els parcs més habituals tenen dos grups de connexions diferents (anomenats embarrats) que permeten que no tots els elements es connectin entre sí. Per exemple, el parc d’una subestació podria tenir avui quatre línies d’entrada connectades amb dos transformadors i les dues línies d’entrada restants amb un tercer transformador. Si les necessitats de la xarxa són diferents, demà podrien estar connectades d’una altra manera.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Deixa el teu comentari