28 de maig 2015

Fem música amb fruites

Fa uns dies parlàvem de la placa Makey Makey que permetia interactuar amb l’ordinador fent servir elements quotidians. Avui presentem una altra placa que, basant-se en el mateix principi, permet fer música. Ens referim a la placa Ototo (dissenyada per Dentaku).

Placa Ototo

En aquesta placa tenim dotze punts de connexió que corresponen a les dotze notes d’una octava musical. Però l’aparell no toca només les dotze notes sinó que mitjançant dos polsadors podem anar variant la configuració de manera que toqui conjunts de dotze sons diferents que en molts casos guarden relació amb les notes i en altres no (per exemple el miol d’un gat). Els dotze punts els podem connectar a fruites, verdures, elements metàl·lics i moltes coses més.

A part dels dotze punts de connexió, la placa porta quatre connectors als que s’hi poden connectar diversos sensors. Cada punt de connexió té una funció diferent (volum, to, modulació i textura) i s’hi pot connectar qualsevol sensor d’un conjunt de set (joystick, rotatiu, lineal, tàctil, llum, força i pressió d’aire o respiració).

Piano de verdures i fruites

La placa porta un altaveu incorporat però també té connexió per a connectar-hi uns altaveus externs o auriculars. També incorpora una connexió USB que permet connectar-la a l’ordinador i que actuï com un dispositiu MIDI. La placa es pot alimentar amb piles o a través del connector USB.

26 de maig 2015

Impressora 3D per menys de 300 €

Ahir llegia que un noi de 16 anys s’ha dissenyat i construït una impressora 3D que li ha costat menys de 300 €. I el millor de tot és que ens dóna tota la informació per poder-ne fer una d’igual.

Impressora muntada

El control està basat en una placa Arduino MEGA.

Motors

Podeu trobar tota la llista de materials i el procés de muntatge al web Instructables.

25 de maig 2015

Transport i distribució d’energia en corrent continu o altern?



L’electricitat per a usos domèstics o industrials pot ser en dues formes: corrent continu i corrent altern. El corrent continu és el que trobem a les piles i bateries i es caracteritza per tenir dos pols, un de positiu i un de negatiu. En algunes aplicacions podem trobar tres pols: positiu, negatiu i retorn. En corrent altern podem tenir entre dos i quatre fils però cap d’ells es pot considerar com a positiu o negatiu ja que el signe canvia desenes de vegades cada segon.

Des dels inicis de l’electrificació, els sistemes de transport i distribució d’energia són de corrent altern. El principal motiu per haver triat aquest tipus va ser la facilitat amb la que es podia canviar la tensió amb transformadors (que no funcionen en corrent continu). Això permetia transportar a tensions més altes per disminuir les pèrdues d’energia. A més, els motors de corrent altern són més econòmics i compactes i algunes altres aplicacions (com els fluorescents) només podien funcionar en corrent altern.

En els darrers anys hi ha una certa tendència a fer algunes línies de transport en corrent continu. Treballar en corrent continu permet reduir les pèrdues i fer les línies més barates i compactes però té un inconvenient important. Els convertidors que permeten passar de corrent continu a corrent altern i els interruptors per a corrent continu són molt cars (de fet, els interruptors fa molt poc que existeixen) i, per tant, les subestacions en les que hi intervenen línies de corrent continu (com la de la fotografia) són extremadament cares. Per això les línies de transport en corrent continu es reserven per a distàncies llargues o quan cal transportar molta energia en una sola línia.

Subestació per a corrent continu

A nivell de consum, el corrent continu també està prenent força. Des de fa unes poques dècades les nostres llars estan plenes d’equips que funcionen en corrent continu (informàtica, audiovisual, telefonia, etc.). A més, des de fa alguns anys, el connector USB s’està convertint en un estàndard per a l’alimentació d’aquests equips. Actualment ja podem tenir a casa endolls USB a les parets i ja s’especula amb la possibilitat que en un futur proper tinguem endolls de corrent continu per als aparells electrònics.


Endoll USB

21 de maig 2015

La teva nevera envia spam?

Has pensat algun cop que potser el teu televisor t’espia?

La Internet de les coses està arribant per a quedar-se però, ara per ara, sembla que la seguretat enfront dels hackers podria ser millorable. Segons un estudi, els aparells de la Internet de les coses tenen una mitjana de 25 errades de seguretat per element.

I els elements que hem comentat fins ara potser no són els més greus. Què pot passar si el sistema de control dels frens del teu cotxe és el que pateix un atac? I si és la teva bomba d’insulina o el teu marcapassos?

Cal tenir present que molts aquests aparells es basen en microcontroladors i no disposen de molta memòria i capacitat de càlcul com per a fer una anàlisi antivirus com les que típicament es fan als ordinadors.

Així doncs, paral·lelament al desplegament d’aquestes tecnologies cal analitzar els mètodes per millorar-ne la seguretat.

Podeu llegir més informació a la revista IEEE Spectrum.

19 de maig 2015

Si un país no té prou terreny per a posar plaques solars, pot posar-les a l’aigua

I això és el que estan fent ara al Japó. Per poder anar prescindint de l’energia nuclear han optat per augmentar la generació renovable i una de les opcions és la construcció de granges solars flotants.

Les plaques van muntades sobre uns flotadors que s’ancoren al fons de l’estany. Això garanteix que es puguin adaptar al nivell i moviment de l’aigua però que no tinguin desplaçaments importants.

Plaques solars flotants

Sembla que a altres llocs (com al Regne Unit i California) ja estan pensant en aplicar també aquesta opció.

Podeu llegir més al web de phys.org.

18 de maig 2015

Subestacions d'interconnexió



A algunes de les subestacions de la xarxa elèctrica els arriben unes quantes línies d’alta tensió i s’encarreguen d’interconnectar-les entre sí, facilitant la gestió de la xarxa. Normalment les subestacions d’interconnexió també tenen línies de distribució de sortida.


És habitual que aquests tipus de subestacions tinguin connexió de línies de transport de dues o tres tensions diferents. En aquests casos, també disposen dels transformadors necessaris per poder fer passar l’energia d’un nivell de tensió a un altre. Els casos més típics són les subestacions que tenen línies de transport (a 400 kV i 220 kV) i les que tenen entrada de línies de transport i sortides de subtransport (132, 110 o 66 kV). Aquestes subestacions tindran un parc per a cada nivell de tensió.
  
Parc de 400 kV

En la imatge anterior veiem el parc de 400 kV de la subestació Rubí. En la imatge següent veiem en primer pla el transformador que passa de 400 kV a 220 kV a la subestació Can Jardí, al terme municipal de Rubí. Darrera el transformador es veu el parc de 220 kV d’aquesta subestació. En els transformadors de les subestacions habitualment l'energia entra pel costat de tensió més elevada i surt pel de tensió més baixa.

Transformador de 400 a 220 kV

Podríem pensar que totes les línies que es connecten a un parc de la subestació estan connectades entre sí o desconnectades però no és així. Els parcs més habituals tenen dos grups de connexions diferents (anomenats embarrats) que permeten que no tots els elements es connectin entre sí. Per exemple, el parc d’una subestació podria tenir avui quatre línies d’entrada connectades amb dos transformadors i les dues línies d’entrada restants amb un tercer transformador. Si les necessitats de la xarxa són diferents, demà podrien estar connectades d’una altra manera.


14 de maig 2015

Molt aviat podràs tenir un robot per a fer-te companyia

Els robots Pepper han estat dissenyats per a acompanyar a les persones i respondre als seus estats d’ànim. Segons l’empresa, "Volem tenir un robot que maximitza l'alegria i minimitza la tristesa".

Pepper

També pot ajudar recordant a les persones com han de fer les coses o llegint-los documents mentre tenen les mans ocupades. Per exemple, no has desitjat mai que algú et vagi llegint la recepta mentre cuines? Pepper ho fa!

Podeu llegir més informació a la revista IEEE Spectrum.

12 de maig 2015

Comandament a base de verdures

Al mercat hi ha diversos comandaments per a poder jugar amb consoles i jocs d’ordinador. Normalment tenen polsadors i palanques disposats de manera apropiada.

Makey Makey

Amb la placa MaKey MaKey pots fer servir verdures, paper d’alumini, coberts, fruites i infinitat de coses més per a controlar els jocs. La MaKey MaKey es connecta al port USB de l’ordinador que interpreta que s’hi ha connectat un teclat i un ratolí. La placa porta uns punts de connexió fàcil que es corresponen amb la tecla espai, les quatre tecles de cursor i el botó principal de ratolí però també té uns connectors compactes que permeten fer connexions que corresponen a la resta de funcions del ratolí i unes quantes lletres.

Comandament

La placa pot ser molt útil per a estimular la creativitat dels infants que, a més, la poden fer servir com a interfície de control per a jocs que s’hagin fet ells mateixos, per exemple amb l’Scratch.

11 de maig 2015

Subestacions de distribució



Les subestacions de distribució són aquells nusos de la xarxa elèctrica on arriba energia en alta tensió i es transforma a mitjana tensió per a la seva distribució. El més habitual és que aquest tipus de subestacions tinguin un parell de línies d’entrada per assegurar que l’energia hi pot arribar per dos camins diferents.

Aquestes subestacions poden estar connectades a la xarxa de transport (típicament amb tensions d’entrada de 220 kV) o a la xarxa de distribució en alta tensió (també anomenada xarxa de subtransport) amb tensions d’entrada de 132, 110 o 66 kV. Les tensions de sortida per a distribució en mitjana tensió són, a Catalunya, de 25 kV o 11 kV.



El parc de la subestació, que sol ser a l’aire lliure, és el lloc on hi ha tots els elements de connexió i mesura en alta tensió. A la fotografia podem veure el parc de 110 kV de la subestació Egara (al municipi de Terrassa).
 
Subestació 110 kV

Podem trobar també unes poques subestacions de la xarxa de transport que alimenten només als consums d’una empresa i no donen servei a les xarxes de distribució. Aquest és el cas d'aquelles empreses que consumeixen quantitats importants d'energia ja que llavors no és eficient alimentar-les amb línies de mitjana tensió.

7 de maig 2015

El museu dels sons en perill d’extinció

Si tens més de trenta anys, hi ha un munt de sons que van formar part de la teva vida i ara fa anys que no els sents. Potser t’agradaria sentir-los i recordar vells temps?

Per això hi ha el museu dels sons en perill d’extinció. Entre altres, pots escoltar el so d’un teletip, d’un telèfon de disc quan marcaves, etc. També hi ha els sons d’alguns videojocs immortals com Space Invaders o Pac Man.

Pac Man

Entra-hi. Segur que en provaràs uns quants.

D’aquí uns anys hi podrem afegir el motor de combustió d’un cotxe, la impressora làser, etc.

5 de maig 2015

Nova versió d’un ordinador de 1976

Al 1976 els ordinadors digitals tot just començaven a existir i encara no existien els teclats d’ordinador com els coneixem ara. Un dels processadors de l’època era el CDP1802 que portaven microordinadors com el Cosmac Elf.

Revista de l'època

Darrerament, en Lee Hart ha preparat una nova versió del Cosmac Elf que es pot aconseguir en forma de kit. En quin llenguatge es programava aquest microordinador? Evidentment, en codi màquina! I, com s’entraven els programes? Doncs amb un conjunt de vuit interruptors.

Membership Card

El que s’ha vist amb aquesta nova versió és que el processador CDP1802 era força potent.

Kit

Podeu trobar més informació a la pàgina del projecte i també llegir un article a la revista IEEE Spectrum.

4 de maig 2015

El transport d’electricitat – La xarxa de transport



La xarxa de transport d’electricitat està formada, principalment, per línies de 400 i 220 kV. Les subestacions (de les que parlarem un altre dia) són els nusos de la xarxa de transport. Les línies de 400 kV són les que es fan servir quan s’ha de transportar l’energia a més distància o se n’ha de portar més quantitat.

Si ens fixem en la part que correspon a Catalunya del mapa de la xarxa de transport, veurem que hi ha línies de diferents colors. Les de color vermell són les de 400 kV i  veiem que hi ha unes quantes subestacions a la xarxa en els que s’hi connecten diverses línies. Aquestes subestacions principals són molt poques: Ascó, Vandellòs, Sentmenat, Rubí, Pierola i Begues. En la malla de 400 kV hi ha altres subestacions en els que només s’hi connecten una o dues línies però, en total, la xarxa de 400 kV té molt poques subestacions.

Mapa

La malla de color verd correspon a la xarxa de 220 kV en la que observem que hi ha moltes més subestacions perquè és on es connecten els transformadors que donen servei a la xarxa de distribució. En el mapa també hi apareixen línies de distribució de 110 o 132 kV (color blau).

Si ens fixem en la zona més propera a Barcelona (degut a les elevades concentracions d’indústria i població) observarem que hi ha parts en les que la densitat de línies és molt gran i cal fer una ampliació per a poder veure-les mínimament bé. En l’entorn de Tarragona també hi ha força línies però encara és possible veure-les sense ampliació.