Fa unes setmanes comentàvem que les llengüetes laterals dels endolls servien per connectar les carcasses dels aparells amb el terreny i que
això permetia derivar directament cap a terra el corrent de fuita de manera que
el risc per a les persones que puguin tocar la carcassa de l'aparell sigui
mínim.
El problema apareix quan l'aparell no és connecta
directament a un endoll Schuko de la instal·lació sinó que es fan servir
allargadors o, com en el cas de la fotografia, adaptadors que no connecten les
llengüetes laterals de l'endoll amb la presa de terra de l'edifici.
És una pràctica que, per desgràcia, observem sovint i que
deixa la carcassa de l'aparell completament desconnectada de la presa de terra.
En cas que hi hagi un defecte a l'aparell, el corrent no podrà circular cap al
terreny. Si una persona toca la carcassa mentre hi ha el defecte, el corrent
circularà pel seu cos i la seva vida està en perill.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Deixa el teu comentari