27 de març 2012

Estendre la roba

Ara que hi ha crisi, molta gent mira d'estalviar uns calerons; per exemple en consum energètic (estalvi que guanya interès a causa de l'augment de tarifes).

Un dels electrodomèstics que gasta més energia (és de potència gran i funciona moltes hores a la setmana) és l'assecadora de roba. A més, és un dels electrodomèstics més fàcilment prescindibles ja que la roba es pot estendre; de fet, sempre ha estat així, fins que es va inventar l'assecadora.

Conec força gent que s'ha plantejat invertir uns minuts estenent la roba per estalviar-se el consum de l'assecadora.

Però no és tant fàcil. En els pisos construïts en els darrers vint o trenta anys no s'ha previst cap lloc a l'aire lliure on poder estendre la roba. Llavors, on l'estenem?

En edificis de vivendes més antics sí solia haver-hi espai previst per aquest us però solien ser terrasses comunitàries que ara es destinen a altres usos.

Si als nostres governants realment els preocupa l'estalvi energètic, potser haurien de reglamentar que fos obligatori un lloc on poder estendre la roba en totes les vivendes de nova construcció. Curiosament, sí és obligatòria un circuit elèctric per a l'assecadora en les instal·lacions elèctriques noves.

22 de març 2012

Tarifes elèctriques (II)

L'altre dia parlàvem de les tarifes elèctriques. Donant-hi voltes, he recordat que a casa explicaven que a casa hi havia dos comptadors, un per a l'enllumenat i un altre per als aparells. Inicialment els consums corresponents a cada comptador es pagaven a un preu diferent (l'enllumenat era més econòmic) però amb el temps la tarifa es va unificar i es va passar a pagar al mateix preu l'energia dels dos comptadors.

Pel que diuen, probablement es va unificar perquè la gent fèia trampes i connectava els aparells a uns endolls que es posaven al portalàmpades (i que, curiosament, s'anomenen "lladres") i així es pagava el consum a preu més baix.

20 de març 2012

Tarifes elèctriques

Aquests dies hem sabut que el preu de l'electricitat pujarà ja que durant anys l'hem estat pagant per sobre del preu de cost.

És curiós que algunes fonts d'energia, com l'electricitat, les estiguem pagant per sota el preu de cost i altres, com la benzina, estiguin sotmeses a uns impostos importants (els anomenats impostos especials.

Sembla que el lògic seria que el que es considera imprescindible fos a un preu i el que es considera un luxe en tingui un altre. Això ja ho fem amb el rebut de l'aigua en el que el que es considera bàsic té un preu bonificat i la resta un altre preu significativament superior.

15 de març 2012

Fosforescència

Hi ha qui confón la fluorescència amb la fosforescència. En realitat, són diferents manifestacions del mateix fenòmen.

En la fluorescència, la substància rep un fotó d'una longitud d'ona. Aquest fotó fa saltar un electró a capes més externes de l'àtom. Tot seguit, l'electró retorna al seu lloc i emet un fotó de longitud d'ona més gran.

En la fosforescència, el fenòmen és el mateix però l'electró és més estable en la posició externa i, per tant, triga hores a tornar al seu lloc original.

Així doncs, la fluorescència i la fosforescència tenen el mateix principi. La diferència està en si la llum s'emet immediatament o al cap d'un temps.

Les substàncies fosforescents es fan servir per aquells elements que han de fer llum a les fosques com els indicadors d'emergència en els edificis o les marques horàries dels rellotges.

13 de març 2012

Fluorescència

Hem vist que els fluorescents, de fet, fan llum ultraviolada. Com aconseguim llum visible? Doncs gràcies a la fluorescència.

Hi ha determinades substàncies, anomenades substàncies fluorescents, que en determinats àtoms tenen els electrons del nivell més extern una mica inestables. Aquests àtoms, quan reben un fotó de llum ultraviolada, converteixen l'energia del fotó en dues coses. Una part d'aquesta energia es consumeix escalfant l'àtom (i, per tant, la substància) i l'altra en fer saltar un electró cap a un nivell més extern que inicialment estava buit.

Atom1Atom2Atom3

Aquest electró, en el seu nou estat, és inestable. Quan torni a la seva posició original, retornarà l'energia que havia necessitat per saltar en forma d'un fotó.

Com una part de l'energia original s'havia invertit en escalfar l'àtom, ara el nou fotó serà menys energètic que l'original, o sigui d'una longitud d'ona més gran.

Espectre

A la pràctica, les substàncies fluorescents agafen llum ultraviolada i la converteixen en llum blavosa, verdosa o groguenca en la majoria dels casos. En alguns casos més especials, poden arribar a colors de l'altre extrem de l'espectre, com el taronja o el vermell.

Així doncs, la part interna del tub fluorescent es recobreix amb una substància fluorescent que s'encarregarà de convertir la llum ultraviolada en llum visible.

8 de març 2012

Energia de les onades

A Escòcia han muntat un centre de recerca en energies marines que proporciona la infraestructura per muntar instal·lacions experimentals per desenvolupar aquestes tecnologies.

En aquest indret, l'empresa Iberdrola ha muntat un sistema per estudiar l'aprofitament de l'energia de les onades. El sistema es basa en uns cilindres hidràulics que agafen l'energia d'unes boies que pugen i baixen amb les onades.

 Podeu llegir més informació a:

http://www.revistaentrelineas.es/23/noticias/iberdrola-investiga-en-escocia-sobre-la-energia-de-las-olas

6 de març 2012

Llum ultraviolada

Com ja sabem, si els tubs fluorescents no estiguessin recoberts per dintre (és a dir, fossin transparents) farien llum ultraviolada. Però, de quin color?

Nosaltres classifiquem la llum en funció del seu color. Ara potser estareu pensant en vermell, taronja, groc, verd, blau, etc. (els colors de l'arc de Sant Martí). Però si aneu a una botiga de pintures veureu que hi ha un munt de colors amb noms diferents (blau de Prússia, Verd Veronès, rosa xiclet, Siena, etc.). Qualsevol ordinador és capaç de representar més de setze milions de colors (i, per sort, no els dóna nom a tots).

La llum ultraviolada la classifiquem en tres blocs:

  • UV proper: de 380 a 200 nm

  • UV llunyà: de 200 a 100 nm

  • UV extrem: de 100 a 1 nm


A la seva vegada, el UV proper el dividim en tres:

  • UVA: 380 a 320 nm

  • UVB: 320 a 280 nm

  • UVC: 280 a 200 nm


És a dir, descomponem la llum UV en cinc colors.

El darrer que em dit (UVC) és el que fa majoritàriament un tub fluorescent sense recobriment.

L'espectre de llum visible va de 770 a 380 nm (de roig a violat) o sigui que té una llargada semblant que l'espectre ultraviolat. Per què en un anomenem centenars de colors i en l'altre només cinc? Perquè no el veiem. Si no som capaços de distingir les "tonalitats" de l'ultraviolat, no cal donar-los noms.

1 de març 2012

Enllaç Península-Mallorca

Al web de REE han publicat un vídeo sobre aquest enllaç, del qual ja havíem parlat anteriorment. El so no aporta res però es pot veure l'estesa del cable i alguns elements de la subestació.

Podeu veure el vídeo a:

http://www.youtube.com/watch?v=YxskEILY2-g&feature=player_embedded