29 de nov. 2011

Generem energia al gimnàs

Fa un any i uns mesos comentàvem que un gimnàs als EUA havia instal·lat generadors a les bicicletes estàtiques per aprofitar l'energia que aporten els esforçats usuaris.

En aquest temps han anat sortint altres alternatives com cintes de córrer. També hi ha hagut qui ha provat el que ens deia l'Adrià al seu comentari, posar diverses bicicletes juntes i recollir l'energia de totes elles amb un únic sistema de conversió. 

Al número de juliol de la revista IEEE Spectrum fan una anàlisi del tema. La conclusió és que l'energia generada difícilment compensa el capital invertit en l'adaptació de les màquines però, en canvi, el sistema és un afegit diferenciador que pot fer que alguns usuaris triïn aquest gimnàs enlloc d'un altre.

24 de nov. 2011

Una segona vida a les bateries

Els cotxes elèctrics necessiten unes bateries que tenen un cost significatiu. Les bateries envelleixen i a mesura que passa el temps cada cop són capaces d'emmagatzemar menys energia. Atès que precisament l'autonomia és la gran mancança dels vehicles elèctrics és probable que aviat comenci a haver-hi qui ha canviat la bateria del cotxe elèctric perquè estava envellida. Aquestes bateries es poden reciclar però, potser, abans se'ls podria donar una segona utilitat.

Hi ha qui pronostica que en els propers anys, si hi ha una forta penetració d'electricitat renovable, les tarifes elèctriques podrien dependre fortament de quina és la generació disponible en aquell instant. Podríem emmagatzemar l'electricitat a les hores que està a baix preu per poder-la gastar quan ens convé i està més cara? Potser sí. Calen tres coses: un comptador intel·ligent (smart meter), una bateria de gran capacitat i un convertidor que gestioni la càrrega i descàrrega de la bateria en funció de la tarifa del moment. Per aquesta aplicació les bateries dels cotxes podrien ser suficients, fins i tot en cas d'estar envellides.

Si els preus de l'energia pugen i es tornen molt variables i hi ha un nombre suficient de cotxes elèctrics al mercat, no seria d'estranyar que es comencessin a fabricar convertidors per aquesta aplicació. La tecnologia ja existeix, només cal que les magnituds la facin rentable.

22 de nov. 2011

Vehicle elèctric: un invent modern

Quan parlem de cotxes elèctrics, la majoria es pensa que són un invent d'aquest segle o, en alguns casos, de la darrera dècada del segle passat. Res més lluny de la realitat.

Els primers cotxes elèctrics comercials als EUA daten de la darrera dècada del segle XIX. No van tenir molt èxit ja que era complicat carregar les bateries i els motors d'explosió van fer molt més fàcil la proliferació dels models a base de derivats del petroli.

Ja en el segle XX, en la dècada dels 70, la crisi del petroli va fer que alguns fabricants ho tornessin a intentar. Tampoc en van vendre gaires per la baixa autonomia i les dificultats de recàrrega.

Ara, doncs, estem al tercer intent. Les noves bateries i el desenvolupament actual dels dispositius electrònics per carregar-les ho fan una mica més fàcil però els possibles compradors segueixen dubtant per la baixa autonomia i els significatius temps de recàrrega.

17 de nov. 2011

Cooperació inversa

Normalment estem acostumats a veure que persones i ONGDs d'aquí van a països menys desenvolupats a ajudar-los a implementar i utilitzar tecnologies que desconeixen. Llegint la revista Photon he descobert un cas en el que la cooperació funciona a la inversa.
El Grupo Fénix és un grup de persones de Nicaragua que es dediquen a muntar artesanalment mòduls i sistemes fotovoltaics. Una de les maneres que tenen d'aconseguir finançament és fer cursos sobre aquest tema. Els principals assistents són persones del EUA que potser al seu país troben cursos sobre qüestions més teòriques o comercials però no sobre realització artesanal.

15 de nov. 2011

Les tarifes de la fotovoltaica

Estem acostumats a que als països europeus les tarifes que s'apliquen als productors d'energies renovables siguin, en determinades condicions, molt més favorables. És a dir que, per exemple, si instal·les una planta fotovoltaica et pagaran l'energia que generis a un preu més alt que el preu de mercat. Normalment la discussió està en quina és la tarifa correcta per incentivar les renovables d'una manera justa.

L'altre dia llegia a la revista Photon que a Nicaragua no només no tenen tarifes especials per a la fotovoltaica sinó que la companyia ni tan sols paga per l'energia que s'ha introduït a la xarxa.

El fet és que allí l'electricitat és tan cara (l'usuari normal paga uns 24 cèntims per kWh enfront dels nostres aproximadament 15 cèntims) que surt a compte instal·lar fotovoltaica només per l'estalvi que suposa no pagar aquest preu per l'energia consumida.

Els usuaris que s'ho poden permetre instal·len fotovoltaica i la connecten directament a la seva instal·lació. L'energia que genera la fotovoltaica pot compensar part el seu consum o pot sobrar-ne. En aquest segon cas l'energia sobrera va a la xarxa. Atès que els comptadors no poden enregistrar negatiu, aquesta energia va a parar gratuïtament a la companyia.

10 de nov. 2011

Nova forma d'emmagatzemar energia

Com ja hem comentat algun cop, l'electricitat no es pot emmagatzemar en quantitats significatives i, per tant, s'ha de consumir en el mateix moment que es genera. Ja hem parlat un parell de cops [1, 2] sobre com emmagatzemar energia; ara comentarem una nova proposta.

Aquesta nova proposta proposa agafar l'energia sobrera (normalment procedent de solar i eòlica en hores de molta generació) i, per electròlisi, fer-la servir per generar hidrògen a partir d'aigua. Emmagatzemar l'hidrògen és car i complicat i després cal una pila de combustible per tornar a fer electricitat. La proposta alternativa és agafar aquest hidrògen i CO2 capturat de qualsevol procés i combinar-lo amb l'hidrògen per obtenir metà.

El metà és un gas més fàcil d'emmagatzemar. A l'hora d'utilitzar-lo es pot barrejar amb el gas natural (que és fonamentalment metà) i introduir-lo a la xarxa de distribució de gas per tal que sigui utilitzat per les vivendes, indústries i centrals elèctriques de gas.

El mètode està actualment en fase de prototipus i té una eficiència del 40% a l'hora de generar el metà. Pot semblar un rendiment baix però es pot considerar alt si es compara amb el fet de no aprofitar aquesta energia. Tinguem present que actualment hi ha dies en que algunes instal·lacions eòliques o solars s'han de desconnectar de la xarxa ja que aquesta no pot absorbir tanta potència.

Els desenvolupadors del sistema confien que els sistemes en explotació poden arribar a tenir eficiències superiors al 60%.

Podeu llegir més informació a:

http://www.photon.com.es/news_archiv/details.aspx?cat=News_PE&sub=INVESTIGACION&pub=11&parent=3380

8 de nov. 2011

L'energia que consumeix un jugador de futbol

L'altre dia vaig veure a la revista Photon http://www.photon.com.es/ un anunci de l'empresa Yingli Solar que donava una dada curiosa. Deia que l'energia que consumeix un jugador de futbol durant els 90 minuts de partit són 1160 Wh que aproximadament és el doble del consum promig d'una llar europea típica durant els mateixos minuts.

Aquesta energia és la que consumiria un electrodomèstic potent (per exemple un forn) durant una mitja hora.

3 de nov. 2011

Els nius d'ocells, un risc per a les línies... i per a ells

Sovint trobem nius d'ocells a les torres elèctriques. Per a ells és un bon lloc ja que està elevat i es mou menys que un arbre.

REE  -  Nius a una torre

 

 

 

 

 

El problema apareix quan un ocell s'apropa als cables i a la torre simultàniament ja que el corrent elèctric pot trobar un bon cami per passar del cable a la torre i es produeix una descàrrega a través del cos de l'ocell; això pot ser mortal per a l'ocell i també un problema a la línia. Aquesta descàrrega és un curtcircuit de curta durada que pot fer que tots els usuaris connectats a la línia percebin una baixada de tensió elèctrica (una pampalluga dels llums) i, en alguns casos, pot fer saltar les proteccions i deixar la línia sense servei durant una estona.

En altres casos les defecacions dels ocells són les que causen la descàrrega; en aquest cas l'ocell probablement no tindrà cap problema però els efectes a la línia seran els mateixos.

Per això en les zones amb important presència d'ocells les empreses elèctriques solen posar impediments per a la nidificació dels ocells.

Podeu llegir una mica més al número 21 de la revista Entrelíneas .