27 d’oct. 2011

Recarreguem els cotxes elèctrics amb combustible líquid

Un dels inconvenients que planteja la utilització generalitzada de cotxes elèctrics és l'elevat temps de recàrrega d'aquests vehicles (per exemple una hora) enfront dels convencionals (uns pocs minuts).

Uns investigadors del MIT diuen haver trobat la solució. La idea és que la recàrrega del vehicle es fa omplint un dipòsit amb un líquid que porta unes partícules en suspensió. D'aquesta manera a l'estació de servei poden tenir el líquid ja preparat i recarregar-lo en el cotxe en un temps breu.

Podeu llegir la notícia a:

http://es.autoblog.com/2011/06/08/cientificos-crean-una-bateria-semi-solida-con-la-que-llenar-el/

.

25 d’oct. 2011

L'eficiència de l'escalfament amb electricitat

Cada cop està més implantat que les noves vivendes ho tinguin tot elèctric, encara que per davant de l'edifici hi passi la xarxa de distribució de gas. Així doncs la cuina, la calefacció i l'escalfador d'aigua són elèctrics enlloc de ser de gas. A primer cop d'ull, l'únic problema seria que el dia que falla el subministrament elèctric tampoc podem cuinar ni tenir aigua calenta però la realitat és que energèticament és un malbaratament impressionant.

Certament la conversió d'electricitat en calor té un rendiment elevadíssim però això no ens ha de deixar enganyar. Cal tenir present que l'obtenció d'aquesta electricitat té una eficiència molt baixa a la que cal afegir les pèrdues en el transport.

En el llibre "Recursos energètics i crisi. La fi de 200 anys irrepetibles" de Carles Riba he trobat un gràfic (figura 6.7 a la pàgina 94) en el que es mostra tot el procés energètic des de l'obtenció de l'energia primari fins arribar a la calefacció d'una vivenda. Allí podeu veure que escalfant amb electricitat gastareu 1,7 vegades més energia primària que fent-ho amb gas i emetreu més del doble de CO2.

N'hi ha per pensar-hi! .

20 d’oct. 2011

La protecció anti-illa dels sistemes fotovoltaics

Les instal·lacions solars fotovoltaiques generen energia elèctrica a partir de la llum solar. Encara que algunes d'elles, complementades amb unes bateries, s'empren per alimentar aparells aïllats, la majoria estan connectades a la xarxa elèctrica on venen l'energia que no requereix l'usuari.  Imaginem que la instal·lació solar està funcionant i falla la xarxa elèctrica. En principi (si no fem res especial) l'energia sobrant seria injectada a la xarxa i, si té prou potència, alimentarà les càrregues dels veïns. Quan els operaris de la companyia elèctrica vagin a reparar l'avaria, es trobaran que la part de la xarxa que falla estarà alimentada; i això pot ser perillós. 


Per evitar aquest problema, els sistemes fotovoltaics connectats a la xarxa porten un sistema (anomenat protecció anti-illa) que vigila si la xarxa elèctrica està connectada o no i, en cas de fallada, desconnecta el sistema fotovoltaic per evitar injectar energia a la xarxa avariada.

18 d’oct. 2011

Obtenir energia a partir de les onades

Les energies marines (onades, marees, etc.) encara estan en fase experimental. L'obtenció d'energia de les onades es fa normalment posant boies a alta mar.

Una empresa catalana, Sea Electric Waves, ha desenvolupat un sistema que permet fer-ho a la línia de la costa. Les boies es fixen als espigons o als dics i, com estan vinculades a terra, és més fàcil transportar i utilitzar l'energia.

Podeu llegir la notícia a: http://www.acc10.cat/ACC1O/cat/empresa-ACC1O/premsa/noticies-notes-premsa/2011/110224.jsp

13 d’oct. 2011

L'energia eòlica segueix guanyant terreny

Segons informa Red Eléctrica , durant el passat mes de març l'energia eòlica va ser la que va donar un percentatge més alt de generació; és a dir que de totes les fonts d'energia que intervenen en la generació elèctrica, la que va ser majoritària va ser l'eòlica.

És normal que aquesta majoria de l'eòlica sigui a la primavera ja que a les estacions amb més consum (hivern i estiu) hi ha moltes centrals convencionals que estan funcionant per cobrir les puntes de demanda. A les estacions amb menys demanda és quan hi ha més centrals convencionals aturades i això permet que les renovables tinguin més quota.

No oblidem que les renovables més conegudes no són gestionables (no sempre fa sol i el vent bufa quan li sembla), per tant altres fonts d'energia més controlables (hidràulica, tèrmica, nuclear, biomassa) són sempre necessàries.

Podeu llegir la notícia aquí.

També podeu anar a la corba de demanda, buscar una data del mes de març i observar el gràfic d'estructura de generació que surt a la dreta.

11 d’oct. 2011

Polsadors sense fils

Fa uns dies parlàvem dels sensors sense fils. Avui hem trobat que també hi ha qui fabrica polsadors sense fils.

La idea és que el polsador es comunica amb el sistema de control emprant el protocol de comunicacions ZigBee. I d'on obté l'energia per fer-ho? De la força que fa l'usuari quan prem el polsador.

Podeu trobar més informació aquí.

6 d’oct. 2011

La línia elèctrica amb més capacitat del món

Com era d'esperar, és a la Xina. Allí les distàncies són grans i els habitants són molts, això fa que tinguin línies elèctriques molt llargues i de molta capacitat.

La línia Xiangjiaba-Shangai està pensada per a transportar 6,4 GW (6,4 milions de kilowatts) a 1980 km. Amb aquestes distàncies, fer-ho en corrent altern era impensable, així que es va fer en corrent continu a 800 kV amb una línia bipolar sèxtuplex (sis fils en paral·lel).

Podeu trobar més informació als webs de REE i d'ABB.

4 d’oct. 2011

Sensors sense fils

En alguns tipus d'aplicacions es requereix emprar un nombre significatiu de sensors distribuïts en una àrea àmplia. Quan això succeeix, fer arribar els cables fins a tots els sensors és car i complicat.

Ja fa uns quants anys que podem trobar al mercat sensors sense fils. El problema és que per a funcionar requereixen piles o bateries que cal anar substituint o recarregant. En algunes aplicacions es pot emprar energia solar però en altres això és inviable o massa car.

L'empresa ABB proposa emprar sensors que són capaços d'obtenir energia del seu entorn. Per exemple un sensor instal·lat en un element que vibra pot obtenir energia d'aquesta vibració i un instal·lat en un lloc calent pot obtenir energia de l'escalfor.

Podeu llegir més informació a la pàgina 47 i següents de la revista ABB 1/2011.