Fa uns dies comentàvem que els portes dels trens no s'obren totes al mateix temps a causa del que triga l'aire a arribar a cada una d'elles. En el cas de les portes dels trens aquest retard no té cap importància.
En aquelles aplicacions en les que cal un funcionament més precís el que es fa és tenir l'aire (o l'oli si són oleohidràulics) acumulat en dipòsits a pressió a prop del punt d'utilització; llavors quan s'obre la vàlvula l'aire (o l'oli) arriba molt ràpidament al lloc.
Podeu veure'n un exemple a les atraccions que tenen cotxes o trens que es mouen, sense motor, per una pista. Quan arriben al lloc d'aturada hi ha uns frens per aturar-los, normalment uns quants. Aquests frens són dues plaques (anomenades sabates) que es tanquen sobre un patí que porta el cotxe a la part inferior. L'accionament d'aquestes sabates és normalment per oli o aire comprimit. Si us fixeu, veureu que a prop d'on hi ha les sabates de fre també hi ha uns dipòsits que són els que garanteixen la disponibilitat d'oli o aire suficient per a la frenada. Mentre l'atracció funciona els dipòsits es van omplint i quan arriba l'hora d'aturar ja estan plens i preparats.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Deixa el teu comentari