22 de des. 2011

Ascensors amb variador de velocitat

Tradicionalment els ascensors han funcionat amb un motor trifàsic normal que es connectava directament o bé amb un motor de dues velocitats que permetia fer una aproximació a velocitat més lenta.

Actualment la tendència és a posar un variador de velocitat en l'alimentació del motor. Aquest variador permet estalviar energia en el funcionament i també recuperar energia. Quan un ascensor puja amb la cabina buida, el contrapès pesa més que la cabina i el motor està frenant la baixada del contrapès. Aquesta energia de frenat es pot recuperar. El mateix passa quan la cabina baixa molt plena i el motor ha de frenar-la. Amb els ascensors tradicionals (vegeu el que dèiem fa quasi un any) aquesta energia gairebé no s'aprofitava.

El variador de velocitat també permet arrencar i frenar de manera molt suau i, per tant, afinant molt més la posició d'aturada i sense aquelles arrencades brusques tan molestes. Fins i tot, és possible augmentar la velocitat de funcionament sense que els usuaris es sentin incòmodes. Un ascensor normal sol anar a aproximadament mig metre per segon i un de dues velocitats a un metre per segon en la velocitat ràpida. Un ascensor que tingui acceleració suau pot anar a un metre i mig per segon sense que els usuaris ho notin.

20 de des. 2011

Ferrolineres

Aprofitar l'energia de frenada dels trens ja fa anys que està inventat. Si el tren porta un control de velocitat amb convertidor, quan el tren frena converteix l'energia cinètica en energia elèctrica que s'injecta a la catenaria. Si en aquell moment en una zona pròxima hi ha altres trens accelerant la podran aprofitar. En cas contrari, es converteix en escalfor amb unes resistències.

El sobran d'energia a la catenària no es pot retornar a la xarxa elèctrica. Per poder-ho fer caldria canviar els convertidors electrònics que alimenten la catenària i l'energia aprofitada no justifica el cost.

La proposta que presenta ara Adif és afegir uns convertidors addicionals que agafin l'energia sobrera a la catenària i li donin us. L'ús que proposen és instal·lar estacions de recàrrega de vehicles elèctrics als aparcaments que tenen en algunes estacions.

Com l'energia de frenada és una energia molt puntual, cal emmagatzemar-la de cop, per després poder-la donar més lentament a les estacions de recàrrega.

Podeu llegir més informació a:

http://elperiodico.cat/ca/noticias/sociedad/frenada-los-trenes-dara-energia-los-coches-electricos-1163663

15 de des. 2011

El transport més emprat

Heu pensat mai quin és el transport que porta més viatgers al cap d'un any?

És un sistema amb tracció elèctrica... per això en parlem aquí.

Feu una llista dels mitjans de transport que us vinguin al cap. Els ascensors transporten cada dia més passatgers que tots els altres mitjans de transport junts. I no només això, més de deu vegades més que tots els mitjans de transport junts.

El recorregut diari dels ascensors de l'Estat Espanyol és superior a donar cinquanta voltes a la terra.

Per això és molt important l'estalvi energètic en aquests elements.

També és el sistema de transport més segur. Hi ha un accident greu cada més de mil milions de viatges.

13 de des. 2011

Una mala jugada de l'electricitat estàtica

No us heu enrampat mai en tocar un element metàl·lic després de caminar per una moqueta o un terra sintètic? Quan caminem per un terra de material sintètic el nostre cos es carrega d'electricitat estàtica. D'aquest tema ja n'havíem parlat fa un parell d'anys.

Això també passa en fregar la nostra roba per la tapisseria del cotxe, de manera que si després de baixar-ne toquem el cotxe també ens enrampem, és a dir hi ha una descàrrega elèctrica del nostre cos cap a la carcassa del cotxe.

En aquest vídeo observem una conseqüència d'aquest fenòmen. Mentre s'omple el dipòsit de benzina hi ha una certa quantitat de vapor de benzina que surt del dipòsit. Si el punt del cotxe que toques després d'aixecar-te és proper a l dipòsit, aquest vapor es pot encendre.

Al nostre país acostumem a quedar-nos drets al costat del cotxe mentre omplim el dipòsit però en altres països on la gent seu al cotxe mentre espera a que s'ompli aquest fenomen és relativament freqüent.

7 de des. 2011

Generem energia amb les sabates

Quan caminem, el nostres peus poden arribar a generar fins a 40 watt amb el seu impacte amb el terra. Podríem aprofitar aquesta energia? Potser per recarregar el nostre reproductor MP3?

Sembla que ja hi ha qui està treballant en el tema.

Podeu llegir més informació a:

http://spectrum.ieee.org/consumer-electronics/gadgets/footfalls-for-phone-calls

1 de des. 2011

E-cotxing

No busqueu al diccionari la paraula del títol, no hi és. L'he creada jo quan pensava com començar aquest text.

A l'igual que hi ha lloguer de bicicletes al carrer ("Bicing" en el cas de Barcelona), a París han decidit llogar cotxes elèctrics amb un sistema semblant.

Els cotxes que es llogaran són extraordinàriament senzills però sense deixar de banda el disseny.

Podeu trobar informació sobre el cotxe a:

http://www.bluecar.fr/en/pages-accueil/default.aspx

Podeu llegir la notícia a:

http://spectrum.ieee.org/energywise/energy/environment/paris-unfurls-ev-carsharing-program

29 de nov. 2011

Generem energia al gimnàs

Fa un any i uns mesos comentàvem que un gimnàs als EUA havia instal·lat generadors a les bicicletes estàtiques per aprofitar l'energia que aporten els esforçats usuaris.

En aquest temps han anat sortint altres alternatives com cintes de córrer. També hi ha hagut qui ha provat el que ens deia l'Adrià al seu comentari, posar diverses bicicletes juntes i recollir l'energia de totes elles amb un únic sistema de conversió. 

Al número de juliol de la revista IEEE Spectrum fan una anàlisi del tema. La conclusió és que l'energia generada difícilment compensa el capital invertit en l'adaptació de les màquines però, en canvi, el sistema és un afegit diferenciador que pot fer que alguns usuaris triïn aquest gimnàs enlloc d'un altre.

24 de nov. 2011

Una segona vida a les bateries

Els cotxes elèctrics necessiten unes bateries que tenen un cost significatiu. Les bateries envelleixen i a mesura que passa el temps cada cop són capaces d'emmagatzemar menys energia. Atès que precisament l'autonomia és la gran mancança dels vehicles elèctrics és probable que aviat comenci a haver-hi qui ha canviat la bateria del cotxe elèctric perquè estava envellida. Aquestes bateries es poden reciclar però, potser, abans se'ls podria donar una segona utilitat.

Hi ha qui pronostica que en els propers anys, si hi ha una forta penetració d'electricitat renovable, les tarifes elèctriques podrien dependre fortament de quina és la generació disponible en aquell instant. Podríem emmagatzemar l'electricitat a les hores que està a baix preu per poder-la gastar quan ens convé i està més cara? Potser sí. Calen tres coses: un comptador intel·ligent (smart meter), una bateria de gran capacitat i un convertidor que gestioni la càrrega i descàrrega de la bateria en funció de la tarifa del moment. Per aquesta aplicació les bateries dels cotxes podrien ser suficients, fins i tot en cas d'estar envellides.

Si els preus de l'energia pugen i es tornen molt variables i hi ha un nombre suficient de cotxes elèctrics al mercat, no seria d'estranyar que es comencessin a fabricar convertidors per aquesta aplicació. La tecnologia ja existeix, només cal que les magnituds la facin rentable.

22 de nov. 2011

Vehicle elèctric: un invent modern

Quan parlem de cotxes elèctrics, la majoria es pensa que són un invent d'aquest segle o, en alguns casos, de la darrera dècada del segle passat. Res més lluny de la realitat.

Els primers cotxes elèctrics comercials als EUA daten de la darrera dècada del segle XIX. No van tenir molt èxit ja que era complicat carregar les bateries i els motors d'explosió van fer molt més fàcil la proliferació dels models a base de derivats del petroli.

Ja en el segle XX, en la dècada dels 70, la crisi del petroli va fer que alguns fabricants ho tornessin a intentar. Tampoc en van vendre gaires per la baixa autonomia i les dificultats de recàrrega.

Ara, doncs, estem al tercer intent. Les noves bateries i el desenvolupament actual dels dispositius electrònics per carregar-les ho fan una mica més fàcil però els possibles compradors segueixen dubtant per la baixa autonomia i els significatius temps de recàrrega.

17 de nov. 2011

Cooperació inversa

Normalment estem acostumats a veure que persones i ONGDs d'aquí van a països menys desenvolupats a ajudar-los a implementar i utilitzar tecnologies que desconeixen. Llegint la revista Photon he descobert un cas en el que la cooperació funciona a la inversa.
El Grupo Fénix és un grup de persones de Nicaragua que es dediquen a muntar artesanalment mòduls i sistemes fotovoltaics. Una de les maneres que tenen d'aconseguir finançament és fer cursos sobre aquest tema. Els principals assistents són persones del EUA que potser al seu país troben cursos sobre qüestions més teòriques o comercials però no sobre realització artesanal.

15 de nov. 2011

Les tarifes de la fotovoltaica

Estem acostumats a que als països europeus les tarifes que s'apliquen als productors d'energies renovables siguin, en determinades condicions, molt més favorables. És a dir que, per exemple, si instal·les una planta fotovoltaica et pagaran l'energia que generis a un preu més alt que el preu de mercat. Normalment la discussió està en quina és la tarifa correcta per incentivar les renovables d'una manera justa.

L'altre dia llegia a la revista Photon que a Nicaragua no només no tenen tarifes especials per a la fotovoltaica sinó que la companyia ni tan sols paga per l'energia que s'ha introduït a la xarxa.

El fet és que allí l'electricitat és tan cara (l'usuari normal paga uns 24 cèntims per kWh enfront dels nostres aproximadament 15 cèntims) que surt a compte instal·lar fotovoltaica només per l'estalvi que suposa no pagar aquest preu per l'energia consumida.

Els usuaris que s'ho poden permetre instal·len fotovoltaica i la connecten directament a la seva instal·lació. L'energia que genera la fotovoltaica pot compensar part el seu consum o pot sobrar-ne. En aquest segon cas l'energia sobrera va a la xarxa. Atès que els comptadors no poden enregistrar negatiu, aquesta energia va a parar gratuïtament a la companyia.

10 de nov. 2011

Nova forma d'emmagatzemar energia

Com ja hem comentat algun cop, l'electricitat no es pot emmagatzemar en quantitats significatives i, per tant, s'ha de consumir en el mateix moment que es genera. Ja hem parlat un parell de cops [1, 2] sobre com emmagatzemar energia; ara comentarem una nova proposta.

Aquesta nova proposta proposa agafar l'energia sobrera (normalment procedent de solar i eòlica en hores de molta generació) i, per electròlisi, fer-la servir per generar hidrògen a partir d'aigua. Emmagatzemar l'hidrògen és car i complicat i després cal una pila de combustible per tornar a fer electricitat. La proposta alternativa és agafar aquest hidrògen i CO2 capturat de qualsevol procés i combinar-lo amb l'hidrògen per obtenir metà.

El metà és un gas més fàcil d'emmagatzemar. A l'hora d'utilitzar-lo es pot barrejar amb el gas natural (que és fonamentalment metà) i introduir-lo a la xarxa de distribució de gas per tal que sigui utilitzat per les vivendes, indústries i centrals elèctriques de gas.

El mètode està actualment en fase de prototipus i té una eficiència del 40% a l'hora de generar el metà. Pot semblar un rendiment baix però es pot considerar alt si es compara amb el fet de no aprofitar aquesta energia. Tinguem present que actualment hi ha dies en que algunes instal·lacions eòliques o solars s'han de desconnectar de la xarxa ja que aquesta no pot absorbir tanta potència.

Els desenvolupadors del sistema confien que els sistemes en explotació poden arribar a tenir eficiències superiors al 60%.

Podeu llegir més informació a:

http://www.photon.com.es/news_archiv/details.aspx?cat=News_PE&sub=INVESTIGACION&pub=11&parent=3380

8 de nov. 2011

L'energia que consumeix un jugador de futbol

L'altre dia vaig veure a la revista Photon http://www.photon.com.es/ un anunci de l'empresa Yingli Solar que donava una dada curiosa. Deia que l'energia que consumeix un jugador de futbol durant els 90 minuts de partit són 1160 Wh que aproximadament és el doble del consum promig d'una llar europea típica durant els mateixos minuts.

Aquesta energia és la que consumiria un electrodomèstic potent (per exemple un forn) durant una mitja hora.

3 de nov. 2011

Els nius d'ocells, un risc per a les línies... i per a ells

Sovint trobem nius d'ocells a les torres elèctriques. Per a ells és un bon lloc ja que està elevat i es mou menys que un arbre.

REE  -  Nius a una torre

 

 

 

 

 

El problema apareix quan un ocell s'apropa als cables i a la torre simultàniament ja que el corrent elèctric pot trobar un bon cami per passar del cable a la torre i es produeix una descàrrega a través del cos de l'ocell; això pot ser mortal per a l'ocell i també un problema a la línia. Aquesta descàrrega és un curtcircuit de curta durada que pot fer que tots els usuaris connectats a la línia percebin una baixada de tensió elèctrica (una pampalluga dels llums) i, en alguns casos, pot fer saltar les proteccions i deixar la línia sense servei durant una estona.

En altres casos les defecacions dels ocells són les que causen la descàrrega; en aquest cas l'ocell probablement no tindrà cap problema però els efectes a la línia seran els mateixos.

Per això en les zones amb important presència d'ocells les empreses elèctriques solen posar impediments per a la nidificació dels ocells.

Podeu llegir una mica més al número 21 de la revista Entrelíneas .

27 d’oct. 2011

Recarreguem els cotxes elèctrics amb combustible líquid

Un dels inconvenients que planteja la utilització generalitzada de cotxes elèctrics és l'elevat temps de recàrrega d'aquests vehicles (per exemple una hora) enfront dels convencionals (uns pocs minuts).

Uns investigadors del MIT diuen haver trobat la solució. La idea és que la recàrrega del vehicle es fa omplint un dipòsit amb un líquid que porta unes partícules en suspensió. D'aquesta manera a l'estació de servei poden tenir el líquid ja preparat i recarregar-lo en el cotxe en un temps breu.

Podeu llegir la notícia a:

http://es.autoblog.com/2011/06/08/cientificos-crean-una-bateria-semi-solida-con-la-que-llenar-el/

.

25 d’oct. 2011

L'eficiència de l'escalfament amb electricitat

Cada cop està més implantat que les noves vivendes ho tinguin tot elèctric, encara que per davant de l'edifici hi passi la xarxa de distribució de gas. Així doncs la cuina, la calefacció i l'escalfador d'aigua són elèctrics enlloc de ser de gas. A primer cop d'ull, l'únic problema seria que el dia que falla el subministrament elèctric tampoc podem cuinar ni tenir aigua calenta però la realitat és que energèticament és un malbaratament impressionant.

Certament la conversió d'electricitat en calor té un rendiment elevadíssim però això no ens ha de deixar enganyar. Cal tenir present que l'obtenció d'aquesta electricitat té una eficiència molt baixa a la que cal afegir les pèrdues en el transport.

En el llibre "Recursos energètics i crisi. La fi de 200 anys irrepetibles" de Carles Riba he trobat un gràfic (figura 6.7 a la pàgina 94) en el que es mostra tot el procés energètic des de l'obtenció de l'energia primari fins arribar a la calefacció d'una vivenda. Allí podeu veure que escalfant amb electricitat gastareu 1,7 vegades més energia primària que fent-ho amb gas i emetreu més del doble de CO2.

N'hi ha per pensar-hi! .

20 d’oct. 2011

La protecció anti-illa dels sistemes fotovoltaics

Les instal·lacions solars fotovoltaiques generen energia elèctrica a partir de la llum solar. Encara que algunes d'elles, complementades amb unes bateries, s'empren per alimentar aparells aïllats, la majoria estan connectades a la xarxa elèctrica on venen l'energia que no requereix l'usuari.  Imaginem que la instal·lació solar està funcionant i falla la xarxa elèctrica. En principi (si no fem res especial) l'energia sobrant seria injectada a la xarxa i, si té prou potència, alimentarà les càrregues dels veïns. Quan els operaris de la companyia elèctrica vagin a reparar l'avaria, es trobaran que la part de la xarxa que falla estarà alimentada; i això pot ser perillós. 


Per evitar aquest problema, els sistemes fotovoltaics connectats a la xarxa porten un sistema (anomenat protecció anti-illa) que vigila si la xarxa elèctrica està connectada o no i, en cas de fallada, desconnecta el sistema fotovoltaic per evitar injectar energia a la xarxa avariada.

18 d’oct. 2011

Obtenir energia a partir de les onades

Les energies marines (onades, marees, etc.) encara estan en fase experimental. L'obtenció d'energia de les onades es fa normalment posant boies a alta mar.

Una empresa catalana, Sea Electric Waves, ha desenvolupat un sistema que permet fer-ho a la línia de la costa. Les boies es fixen als espigons o als dics i, com estan vinculades a terra, és més fàcil transportar i utilitzar l'energia.

Podeu llegir la notícia a: http://www.acc10.cat/ACC1O/cat/empresa-ACC1O/premsa/noticies-notes-premsa/2011/110224.jsp

13 d’oct. 2011

L'energia eòlica segueix guanyant terreny

Segons informa Red Eléctrica , durant el passat mes de març l'energia eòlica va ser la que va donar un percentatge més alt de generació; és a dir que de totes les fonts d'energia que intervenen en la generació elèctrica, la que va ser majoritària va ser l'eòlica.

És normal que aquesta majoria de l'eòlica sigui a la primavera ja que a les estacions amb més consum (hivern i estiu) hi ha moltes centrals convencionals que estan funcionant per cobrir les puntes de demanda. A les estacions amb menys demanda és quan hi ha més centrals convencionals aturades i això permet que les renovables tinguin més quota.

No oblidem que les renovables més conegudes no són gestionables (no sempre fa sol i el vent bufa quan li sembla), per tant altres fonts d'energia més controlables (hidràulica, tèrmica, nuclear, biomassa) són sempre necessàries.

Podeu llegir la notícia aquí.

També podeu anar a la corba de demanda, buscar una data del mes de març i observar el gràfic d'estructura de generació que surt a la dreta.

11 d’oct. 2011

Polsadors sense fils

Fa uns dies parlàvem dels sensors sense fils. Avui hem trobat que també hi ha qui fabrica polsadors sense fils.

La idea és que el polsador es comunica amb el sistema de control emprant el protocol de comunicacions ZigBee. I d'on obté l'energia per fer-ho? De la força que fa l'usuari quan prem el polsador.

Podeu trobar més informació aquí.

6 d’oct. 2011

La línia elèctrica amb més capacitat del món

Com era d'esperar, és a la Xina. Allí les distàncies són grans i els habitants són molts, això fa que tinguin línies elèctriques molt llargues i de molta capacitat.

La línia Xiangjiaba-Shangai està pensada per a transportar 6,4 GW (6,4 milions de kilowatts) a 1980 km. Amb aquestes distàncies, fer-ho en corrent altern era impensable, així que es va fer en corrent continu a 800 kV amb una línia bipolar sèxtuplex (sis fils en paral·lel).

Podeu trobar més informació als webs de REE i d'ABB.

4 d’oct. 2011

Sensors sense fils

En alguns tipus d'aplicacions es requereix emprar un nombre significatiu de sensors distribuïts en una àrea àmplia. Quan això succeeix, fer arribar els cables fins a tots els sensors és car i complicat.

Ja fa uns quants anys que podem trobar al mercat sensors sense fils. El problema és que per a funcionar requereixen piles o bateries que cal anar substituint o recarregant. En algunes aplicacions es pot emprar energia solar però en altres això és inviable o massa car.

L'empresa ABB proposa emprar sensors que són capaços d'obtenir energia del seu entorn. Per exemple un sensor instal·lat en un element que vibra pot obtenir energia d'aquesta vibració i un instal·lat en un lloc calent pot obtenir energia de l'escalfor.

Podeu llegir més informació a la pàgina 47 i següents de la revista ABB 1/2011.

29 de set. 2011

Tren solar

Hem parlat ja d'un munt de sistemes de transport alimentats amb energia solar. Ens faltava el tren!

Doncs ja el tenim!

Es tracta d'un projecte, liderat per la Universidad de León amb la col·laboració de FEVE, en el que un tren alimentat amb energia solar haurà de fer el recorregut entre Lleó i Bilbao.

Podeu trobar més informació a: http://roblasolar.es/

27 de set. 2011

Millor gestió del consum elèctric

Això és el que ens prometen els comptadors intel·ligents. Les empreses elèctriques podran conèixer les pautes de consum per edificis, barris, etc. i podran fer una millor planificació. També s'estalviaran els desplaçaments de personal per llegir els comptadors.

L'usuari també hi gunaya molt. Podrà tenir tarifes diferents (com passa amb els telèfons mòbils) segons els seus hàbits de consum i les factures seran sempre amb la lectura real (i no l'estimada). Podran optar per instal·lar un aparell que, comunicat amb el comptador, els permetrà saber la tarifa en cada moment i adaptar el seu consum.

Podeu llegir més informació aquí.

22 de set. 2011

Tanca publicitària ecològica

Llegeixo en el darrer número de la revista Solar News que l'empresa Ricoh ha presentat la primera tanca publicitària ecològica d'Europa.

La idea és que la tanca només s'il·lumina quan ha acumulat una quantitat d'energia suficient per fer-ho; per tant en cas de baixos recursos renovables no agafa energia de la xarxa elèctrica.

Conceptualment la idea és bona però llegint la notícia hi ha alguna dada que m'ha sorprès. La tanca porta 96 panells solars i 5 aerogeneradors; que em sembla una mica exagerat per un simple anunci.

20 de set. 2011

La fi de les bombetes

Fa un parell d'anys parlàvem de la fi de les bombetes de més de 100 W; ara li toca el torn a les que estan entre 60 i 100.

Des del dia 1 de setembre ja no es poden fabricar ni comercialitzar (vendre les existències sí) bombetes de més de 60 W amb la intenció que siguin substituïdes per altres de més eficients com les halògenes o, preferiblement, LED i baix consum.

Als laboratoris les bombetes eren pràctiques ja que permetien consumir energia a les pràctiques amb uns elements fàcils de connectar i que ocupaven poc espai. Caldrà anar cercant alternatives per quan es fonguin les que tenim.

13 de set. 2011

Reforç de la xarxa elèctrica a les comarques gironines

Al mes de juny es va inaugurar la subestació Elèctrica de Bescanó (Gironès). Aquesta subestació permetrà reforçar considerablement l'alimentació elèctrica de les comarques properes a Girona ja que serà la primera subestació de 400 kV d'aquesta zona.

La xarxa de 400 kV permetrà mantenir molt més estable la tensió elèctrica de la zona així com transportar energia des de les grans centrals catalanes. Cal tenir present que aquesta zona té un important increment d'habitants durant els mesos d'estiu, coincidint amb una de les èpoques de més demanda.

En el futur aquesta subestació formarà part de la nova interconnexió amb França.

Podeu llegir la notícia a:

http://premsa.gencat.cat/pres_fsvp/AppJava/notapremsavw/detall.do?id=112155&idioma=0

21 de juny 2011

Energies marines

L'obtenció d'energia elèctrica a partir del mar i els oceans és encara poc habitual; per això parlem normalment d'energia marina. Però, en realitat, hi ha unes quantes formes diferents d'obtenir electricitat del mar: les onades, les marees, les zones de diferent salinitat o temperatura, etc.

Cal encara molta investigació i, sobretot, molta inversió per tal que l'obtenció d'energia a partir del mar en forma massiva sigui una realitat.

Podeu llegir informació sobre alguns projectes a:

http://www.revistaentrelineas.es/19/entretemas/reportajes/el-mar-la-energia-que-no-cesa

14 de juny 2011

Apagada general

Què succeeix en cas d'una apagada elèctrica? Si es produís un incident que provoqués una apagada que afectés a tota la península Ibèrica, quan trigaríem a tornar a tenir llum?

El restabliment del subministrament elèctric no és ni immediat ni ràpid. La majoria de les centrals generadores es desconnecten i aturen quan detecten que la xarxa elèctrica ha "caigut". A l'hora de tornar-les a engegar, algunes sí poden tornar a funcionar immediatament, altres requereixen un cert temps i altres precisen alimentació elèctrica per poder-se engegar.

Red Eléctrica té un protocol d'actuació per a l'improbable cas que es produís un incident d'aquestes característiques. En aquest protocol s'ha dividit la península en zones i a cada zona s'ha definit una central hidroelèctrica (les més ràpides d'engegar) que serà l'encarregada d'iniciar el procés i donar alimentació a les altres centrals elèctriques de la zona.

Es calcula que en quatre hores pot estar restablert el subministrament elèctric a totes les subestacions i, per tant, a la major part del territori.

Podeu llegir un article sobre el tema a:

http://www.revistaentrelineas.es/19/entretemas/reportajes/guion-para-un-apagon

7 de juny 2011

Connexió dels vaixells a la xarxa elèctrica

Els vaixells incorporen uns generadors elèctrics que produeixen l'electricitat necessària per als serveis del vaixell i, cada cop més, també per al propi desplaçament. Aquests generadors són grups electrògens que funcionen a partir d'un motor dièsel i són imprescindibles ja que no és possible fer arribar electricitat al vaixell en alta mar.

Però quan el vaixell és a port, l'electricitat es continua generant amb aquests grups i això fa que moltes de les ciutats més contaminades siguin precisament les que tenen grans ports marítims.

Lentament va apareixent la tendència a connectar els vaixells a la xarxa elèctrica mentre està a port. Fent-ho, en el cas d'un creuer, es poden estalviar 2000 kg de combustible i l'emissió de 6000 kg de CO2 per cada hora d'estada del vaixell a port. A més, l'energia generada en les centrals connectades a la xarxa és més eficient i menys contaminant que la generada amb un grup electrògen.

Però connectar els vaixells a la xarxa elèctrica no és fàcil. Hi ha importants dificultats, entre les que destaquem:

  • Molts vaixells tenen sistemes elèctrics de freqüència 400 Hz mentre que a terra els sistemes són, segons el lloc, de 50 o 60 Hz. Fan falta doncs convertidors per poder fer la connexió.

  • Els sistemes elèctrics dels vaixells treballen a tensions elèctriques diferents de les de la xarxa i no tots els vaixells treballen a la mateixa tensió.

  • Cal que el quadre elèctric del vaixell contempli la commutació entre el generador propi i la connexió externa i s'ha de tenir la bobina de cable preparada per a la connexió.

  • Cal que al port hi hagi la instal·lació elèctrica adequada que apropi l'energia als vaixells.


Cal tenir present que estem parlant d'una potència considerable, per tant els cables tenen uns diàmetres considerables i no acaben amb un senzill endoll.

Podeu llegir més coses al respecte a partir de la p56 de la revista ABB 4/10.

31 de maig 2011

Reciclatge de plafons fotovoltaics

Fa uns dies parlàvem http://blogdee.dee.upc.edu/?p=404 del reciclatge de làmpades fluorescents. Un altra element del que convé el reciclatge són els plafons fotovoltaics i no només per quan es desmunta una instal·lació sinó també per aquells mòduls que es trenquen durant el transport i el muntatge.

Darrerament l'empresa PVR3 està posant en marxa una planta de reciclatge d'aquests mòduls a la vora de Calatayud.

24 de maig 2011

Els llamps no només ens poden entrar per la xarxa elèctrica

Fa uns dies parlàvem sobre l'entrada de llamps a les vivendes a través de la xarxa elèctrica. Però no només poden entrar per aquí.

Un altre dels punts típics d'entrada és l'antena de televisió, a través de la qual ens pot fer malbé tots els parells connectats a l'antena.

En els darrers anys també és molt habitual tenir els ordinadors connectats (a través d'un mòdem) a la xarxa telefònica. Aquesta xarxa no té un disseny que la faci robusta enfront els llamps, per tant és un punt d'elevada vulnerabilitat.

En cas de tempesta, convé que desconnecteu les antenes de TV i les connexions dels módems a la línia telefònica.

17 de maig 2011

El vehicle elèctric com emmagatzemador d'energia

Fa uns dies parlàvem de la necessitat de tenir sistemes d'emmagatzemar energia elèctrica.

Actualment s'està fent recerca (encara que no tanta com seria desitjable) en les bateries d'alta capacitat i els ultracondensadors que podrien ser emprats per les companyies distribuidores per emmagatzemar energia però d'aquesta manera, a un cost competitiu, només podrem emmagatzemar petites quantitats.

L'hidrògen pot ser una altra manera d'emmagatzemar energia però quan aquest hidrògen es torna a convertir en electricitat (a les piles de combustible) es genera una important quantitat de calor. Si es vol ser eficient (i, per tant, competitiu) cal poder aprofitar aquesta calor al mateix temps que es genera l'electricitat.

Finalment, sembla que en el futur el vehicle elèctric pot jugar un paper molt important en l'emmagatzemament d'energia. Però per això cal:

  1. Crar un clima de confiança i uns incentius per tal que l'usuari accepti deixar connectat el seu vehicle mentre no el fa servir i que admeti que (mentre tingui les bateries carregades quan ho ha programat) la companyia pugui carregar les bateries quan més li convingui o, en cas de necessitat, fins i tot pugui agafar una part de l'energia de les bateries. L'usuari ha de tenir arguments per confiar que el seu vehicle estarà a punt quan ell ho hagi demanat, que la càrrega de la bateria serà feta en una hora de baix consum (i, per tant, de baix preu) i que si s'agafa una part de l'energia, se li pagarà a una tarifa adequada.

  2. Hi ha d'haver una normalització dels sistemes de recàrrega que permeti que l'usuari no només pugui carregar el vehicle a casa sinó també a la feina o en centres comercials i d'oci, estacions intermodals, etc.

  3. Hi ha d'haver una infrastructura mínima suficient per tal que l'usuari sàpiga que no només podrà emprar el seu vehicle per als trajectes habituals sinó també en vacances i sortides; en cas contrari les vendes d'aquests veicles no augmentaran significativament.

10 de maig 2011

Reciclatge de fluorescents

Els fluorescents i les làmpades de baix consum representen actualment una forma d'estalvi energètic en enllumenat en relació amb les bombetes i les làmpades halògenes. Però tenen un greu inconvenient, porten mercuri que és un element altament contaminant.

És important doncs evitar que els fluorescents i les làmpades de baix consum vagin a parar als abocadors o siguin llençats a la natura. El reciclatge d'aquestes làmpades permet recuperar-ne els elements principals, però, sobre tot, evitar que el mercuri pugui contaminar el medi.

Ambilamp és una associació en la que participen la major part dels fabricants d'aquestes làmpades i que té com a objectiu incentivar la recollida d'aquelles que siguin per llençar i que siguin reciclades.

A Catalunya, la planta de Pilagest al Pont de Vilomara recicla piles i làmpades fluorescents i comercialitza els elements que n'obté.

3 de maig 2011

L'hora del planeta 2011

El passat dissabtehi havia una nova convocatòria de l'Hora del Planeta; una proposta als ciutadans per apagar els llums durant una hora per conscienciar sobre el malbaratament d'energia i el canvi climàtic. La convocatòria era a les 20:30.

Observem la corba de demanda d'energia al web de REE: https://demanda.ree.es/demanda.html triant com a data el 26-03-2011. Seguint la corba groga (la demanda real) amb el cursor ens va indicant el consum i l'hora. Veiem que a les 20:30 es va notar una baixada del consum. Pot semblar poca cosa però cal tenir present que l'enllumenat només és una fracció del consum total.

També podem veure que la baixada de demanda dura aproximadament mitja hora i que a partir de les 21:00h torna a remuntar.

26 d’abr. 2011

Els llamps poden arribar dins de casa nostra

Quan un llamp cau a una línia elèctrica produeix una sobretensió que pot cremar els aparells dels edificis connectats a aquella línia. Per això actualment és habitual instal·lar protectors de sobretensions en els quadres elèctrics generals de les vivendes. De fet la normativa ho obliga en la majoria dels casos.

De fet, no cal que el llamp caigui a la línia. Només que caigui a les proximitats ja n'hi ha prou perquè el camp electromagnètic crei una sobretensió transitòria a la línia.

El problema està en que a les instal·lacions més antigues no hi ha instal·lats aquests protectors. En aquest cas és recomanable que en cas de tempesta propera tinguem només endollats els aparells que estiguem fent servir en aquell moment. I, si és possible, que no tinguem cap aparell electrònic (són els més delicats) connectat.

12 d’abr. 2011

Podem prescindir de l'energia nuclear?

Després del terratrèmol del Japó, aquesta pregunta està en boca de molta gent.

La resposta, al nostre país, és que actualment no.

Per poder prescindir de l'energia nuclear, caldria tenir molta més potència instal·lada que no pas la que tenim ara. Per tant, de moment, la resposta és no. Augmentant ràpidament la potència instal"lada, potser d'aquí 5 a 10 anys en podríem parlar.

Ara bé, amb la situació actual del mercat dels combustibles fòssils, no sembla que ara sigui un bon moment per incrementar el nombre de centrals de fuel o gas.

I amb renovables? Actualment el nivell de rendibilitat és molt baix i tal com està el mercat financer serà difícil trobar empreses disposades a invertir.

En qualsevol cas, el sistema elèctric actual no pot funcionar amb un elevat percentatge de renovables. Per aconseguir-ho caldria:

  1. Augmentar la robustesa dels generadors solars i eòlics per tal que siguin capaços d'aguantar sense desconnectar-se els problemes típics de la xarxa elèctrica (que les centrals convencionals són capaces d'aguantar) sense desconnectar-se

  2. Buscar sistemes d'emmagatzematge d'energia que permetin cobrir aquells moments en els que no hi ha suficient generació eòlica i solar

  3. Incentivar la instal·lació de fonts renovables més gestionables que l'eòlica i la solar, com són la biomassa i la marina

  4. Augmentar les interconnexions amb la resta de la península i amb Europa per poder beneficiar-nos dedel fet que no a tot arreu fa el mateix vent en cada instant


Per aconseguir-ho cal augmentar la inversió en recerca i donar primes als que instal·lin les primeres instal·lacions. No oblidem que els preus dels components comencen a ser interessants quan el nombre de vendes és suficientment alt.

5 d’abr. 2011

Cuina, nevera i generador elèctric en un sol aparell

Un equip de la Universitat de Nottingham ha desenvolupat un aparell que permet generar electricitat, cuinar i refredar tot en un.

La idea és una cambra de combustió que crema el combustible i amb l'escalfor comprimeix aire. Aquest aire comprimit fa vibrar una membrana que juntament amb un imant aconsegueix crear corrent elèctric en una bobina. Convertint aquest corrent elèctric a una tensió i freqüència adequades es pot alimentar un endoll on connectar-hi petits aparells.

Aquest aire calent també es pot enviar a una zona on s'expandeix i produeix fred suficient per fabricar gel.

Finalment, l'escalfor residual també es pot fer servir per cuinar.

Podeu llegir més informació a:

Enllaç 1

Enllaç 2

29 de març 2011

Els incendis i l'stand-by

Sabieu que molts dels incendis domèstics s'inicien a l'interior d'electrodomèstics. Una part significativa en aparells electrònics i normalment comencen a la font d'alimentació.

Evidentment, com més hores estigui engegada la font d'alimentació, més probable serà que s'incendiï un dia o altre.

I la majoria de les nostres cases estan plenes d'aparells que estan sempre engegats (si més no la font d'alimentació); per exemple tots els que estan en stand-by i els ordinadors que estan apagats només des del sistema operatiu.

Desendollant els aparells quan no els estem fent servir o emprant allargadors amb interruptor i desconnectant-lo quan acabem d'usar-los podem reduir molt els riscos d'incendi.

22 de març 2011

Corrent continu per a la distribució d'energia

Fa uns quants mesos comentàvem les diferències entre transportar l'energia en corrent continu o en corrent altern i explicàvem que al final s'havia imposat el corrent altern excepte en alguns casos molt concrets.

Ara hi ha experts que proposen la distribució d'energia en corrent continu, en especial per a determinats tipus de clients.

Alguns motius de la proposta de canvi són:

  • Cada cop hi ha més aparells electrònics que, per tant, funcionen en corrent continu

  • Els convertidors de corrent continu (que fa uns anys eren complicats i cars) ara són molt econòmics

  • Distribuïnt en corrent continu les pèrdues disminueixen


Per fer-ho caldria definir un nivell comú de tensió i un tipus d'endoll específic però ja hi ha qui hi està treballant.

Podeu llegir una mica més a: http://spectrum.ieee.org/energy/the-smarter-grid/directcurrent-networks-gain-ground

15 de març 2011

Electrolinera ultraràpida

El temps de recàrrega dels cotxes elèctrics pot ser un obstacle davant el seu deplegament i utilització; per això les notícies sobre mètodes ràpids de recàrrega sempre són importants.

electrolinera

En aquest cas comentem l'aparició d'un sistema de recàrrega que permet recarregar el vehicle en una mitja hora, el temps en que podem fer una aturada a fer un cafè a una àrea de servei.

Podeu llegir més informació a:

http://www.voltimum.es/news/8982/cm/la-upc-desarrolla-una-electrolinera-que-permitira-recargar-vehiculos-electricos-de-forma-ultra-rapida.html?utm_source=newsletter&utm_medium=email&utm_campaign=AT_080211

1 de març 2011

Inspecció de línies d'alta tensió

La inspecció de l'estat dels cables de les línies elèctriques d'alta tensió no és una tasca fàcil doncs s'hi combinen tres inconvenients: la llargada de la instal·lació a inspeccionar, l'alçada a la que es troba i els riscos a causa de l'elevada tensió elèctrica.

A l'actualitat, segons el tipus d'inspecció, es fa amb un helicòpter o bé amb operaris penjats directament de la línia.

Una nova proposta és utilitzar un petit robot proveït d'una càmera i dissenyat per poder-se moure fàcilment i sense riscos al llarg de la línia.

robot

Podeu llegir més informació a:

 

http://spectrum.ieee.org/automaton/robotics/industrial-robots/expliner-robot-inspects-high-voltage-lines

22 de febr. 2011

Recàrrega de motos elèctriques

Les motos elèctriques també van apareixent al mercat i, a l'igual del cas dels cotxes, un dels temes a tenir present és com i on recarregar-les.

Una proposta innovadora és crear aparcaments de motos en els que, a més, la moto es pugui recarregar. El disseny proposat recorda una mica als actuals aparcaments de bicicletes públiques.

Podeu llegir-ne més a partir de la pàgina 22 del fitxer http://www20.gencat.cat/docs/icaen/06_Relacions%20Institucionals%20I%20Comunicacio/04_Publicacions/Cultura%20Energetica/arxius/175_vehicle_electric.pdf

17 de febr. 2011

La serp solar

Les plaques fotovoltaiques necessiten una superfície on ser instal·lades. Aquesta superfície pot ser la teulada d'un edifici però també un terreny desaprofitat.

Però algú ha tingut una altra idea. Enlloc d'agafar un terreny, buscar un tros de territori que no es vegi afectat si se li posen plaques solars a sobre; o millor si hi guanya. En el projecte de la serp solar es proposa cobrir amb plaques solars una autovia, una part del territori que no hi perd res en tenir les plaques a sobre; al contrari, s'hi guanya com ara comentarem.

En ser l'autovia un "terreny" allargat, en el seu recorregut passa prop de diversos possibles punts de connexió i, per tant, pot subministrar energ prop dels llocs on es necessita. A més, en quedar la calçada coberta, el paviment no rep directament la llum del sol i dura més.

El projecte encara va més enllà. Proposa també que el sistema de ventilació que recull l'aire del tros cobert (ric en CO2) el porti a uns punts on aquest gas sigui aprofitat.

Podeu llegir més informació i veure algun dibuix a:

http://www.manstham.com/

15 de febr. 2011

Centrals off-shore... no només eòliques i marines

Fa anys que sentim parlar que els molins de vent s'acabaran instal·lant majoritàriament al mar on les condicions del vent són més favorables i on´és més fàcil trobar espai disponibles.

També a mar obert és on cal, per motius òbvis, les centrals elèctriques mque agafen energia de les onades.

Però, fins ara, semblava que això era tot.

Ara França s'està plantejant la possibilitat de posar d'instal·lar centrals nuclears al fons del mar i enviar l'energia cap a terra.

Podeu llegir-ho a: http://spectrum.ieee.org/energywise/energy/nuclear/nuclear-power-in-france-sinks-literally

10 de febr. 2011

Els cotxes elèctrics són silenciosos

Tant que poden ser perillosos per als vianants, especialment els cecs.

Estem molt acostumats a que els cotxes facin soroll, per tant els cotxes elèctrics no es senten venir i això pot ser causa d'augment d'accidents.

En alguns països ja es parla d'obligar a que els cotxes elèctrics portin un soroll afegit per indicar la seva presència. Als EUA ja s'ha aprovat, ho podeu veure a: http://www.govtrack.us/congress/bill.xpd?bill=s111-841

8 de febr. 2011

Funicular

Us heu fiixat mai en els funiculars? Hi ha dos cotxes que es desplacen per una mateixa via, mentre un puja l'altre baixa. Només en el tros central hi ha una bifurcació de les vies que permet que s'encreuin.

Però, com sap cada cotxe cap a quina banda ha d'anar? Si un s'equivoqués, xocarien!

L'explicació és molt senzilla. En el punt d'encreuament les vies que s'encreuen tenen unes discontinuïtats que permeten que les rodes que van per un carril puguin creuar l'altre carril. Però els carrils exteriors són continus. D'aquesta manera, fent que la roda exterior no pugui canviar de carril s'aconsegueix que un sempre avanci  per un costat de la bifuració i l'altre per l'altre. El dibuix següent intenta explicar-ho:

Funicular 

La propera vegada que veieu un funicular, fixeu-vos-hi. Si us el mireu des d'un punt fix, veureu que un dels cotxes sempre va per la vostra dreta (tant si puja com si baixa) i l'altre sempre per l'esquerra.

3 de febr. 2011

El cervell, el computador més eficient

L'altre dia llegia un article sobre intel·ligència artificial i em vaig quedar amb una dada significativa des del punt de vista energètic.

L'article comentava que el cervell consumeix una potència equivalent a la d'una bombeta de 20 W mentre que si aconseguíssim actualment un ordinador amb una capacitat similar caldria tota una central elèctrica per alimentar-lo.

De moment aquests ordinadors amb capacitat similar a la del cervell no existeixen; potser algun dia arribaran a existir. El que no sé si s'aconseguirà és que siguin més eficients que el cervell.

Decididament, el cervell és un exemple d'eficiència energètica.

1 de febr. 2011

Els frens de les atraccions

Fa uns dies comentàvem que els portes dels trens no s'obren totes al mateix temps a causa del que triga l'aire a arribar a cada una d'elles. En el cas de les portes dels trens aquest retard no té cap importància.

En aquelles aplicacions en les que cal un funcionament més precís el que es fa és tenir l'aire (o l'oli si són oleohidràulics) acumulat en dipòsits a pressió a prop del punt d'utilització; llavors quan s'obre la vàlvula l'aire (o l'oli) arriba molt ràpidament al lloc.

Podeu veure'n un exemple a les atraccions que tenen cotxes o trens que es mouen, sense motor, per una pista. Quan arriben al lloc d'aturada hi ha uns frens per aturar-los, normalment uns quants. Aquests frens són dues plaques (anomenades sabates) que es tanquen sobre un patí que porta el cotxe a la part inferior. L'accionament d'aquestes sabates és normalment per oli o aire comprimit. Si us fixeu, veureu que a prop d'on hi ha les sabates de fre també hi ha uns dipòsits que són els que garanteixen la disponibilitat d'oli o aire suficient per a la frenada. Mentre l'atracció funciona els dipòsits es van omplint i quan arriba l'hora d'aturar ja estan plens i preparats.

27 de gen. 2011

Les portes dels trens

Us heu fixat que quan un tren (per exemple de rodalies) arriba a l'estació i els usuaris premen el botó per obrir les portes, no totes les portes s'obren al mateix temps? Sempre hi ha unes portes que es comencen a obrir abans que les altres.

Quan el maquinista autoritza l'obertura de portes això implica que obre el pas d'aire comprimit cap a cada una de les portes, aquelles que tinguin el botó premut s'obriran. Però l'aire comprimit no es mou instantàniament, per això triga més a arribar a unes portes que a les altres.

25 de gen. 2011

Efectes mecànics dels harmònics

Avui encara parlarem una mica més sobre els harmònics.

Potser haureu vist al cinema algun pont que oscil·la fins a trencar-se. Aquestes pel·lícules estan inspirades en el pont de Tacoma, un pont que al 1940 es va ensorrar (pocs mesos després de ser acabat) a causa d'una oscil·lació, provocada pel vent, que tenia una freqüencia coincident amb la freqüència de ressonància del pont. Podeu veure una fotografia del pont oscil·lant aquí.

Quan pels cables hi passa un corrent elèctric altern també oscil·len però normalment això no es nota ja que la freqüència de 50 Hz difícilment coincideix amb la freqüència de ressonància i, a més, els cables solen estar dins de tubs o canals fixats rígidament. Però l'efecte pot ser important si els cables estan lliures (per exemple els que es passen per sobre d'un fals sostre i el corrent elèctric té harmònics (o sigui, moltes freqüències). Imaginem-nos que aquests cables són els dels llums (regulats electrònicament) d'un teatre i que passen pel sostre de la platea; se sentirà més la vibració dels cables sobre el sostre que no pas l'obra que es representa...

20 de gen. 2011

Inventar la sopa d'all

A la Universitat, de tant en tant, ens visita algú que ve a explicar-nos el seu invent. Al Departament d'Enginyeria Elèctrica és habitual que ens vingui gent que ha trobat una manera de generar electricitat... i la majoria no funcionen.

És molt típic que ens vingui algú que ha trobat la manera de generar electricitat del no res. Un exemple clàssic és el d'algú que fa pujar un objecte amb un motor i després quan l'objecte baixa el mateix motor actua com a generador. Recordo un cas en el que mentre l'objecte pujava el motor consumia 100 W i quan baixava en generava 120 W (els números són aproximats). Sembla que genera energia, no?

Fals! Cal mirar-s'ho bé. L'energia és potència per temps. L'objecte trigava un minut en pujar i mig en baixar. Per tant pujant consumia 6000 J i en baixar generava 3600 J.

Efectivament, l'energia no es genera del no res.

18 de gen. 2011

El fre dels ascensors

Fa uns dies parlàvem dels ascensors i dèiem que el contrapès i la cabina estan units per uns cables que passen per la politja unida al motor. Quan el motor està aturat, no fa cap força, per tant el costat que pesa més tendiria a caure. Per evitar-ho els ascensors porten un fre.

Quan l'ascensor arrenca, el motor es comença a moure i tot seguit s'allibera el fre. Quan s'atura el motor es para i el fre bloqueja el gir.

I si ens quedem sense subministrament elèctric? És molt convenient que el fre segueixi frenant ja que sinó l'ascensor s'embalaria fins que el costat que més pesa (cabina o contrapès, segons les circumstàncies) xoqués amb el final.

Per això els frens dels ascensors (i, en general, els de molts elements amb motor elèctric) estan frenats en situació normal (per acció d'unes molles) i cal alimentar-los elèctricament per tal que desfrenin. D'aquesta manera ens assegurem que si no hi ha alimentació elèctrica el fre manté aturat el moviment.

13 de gen. 2011

L'ascensor genera energia

En un ascensor tradicional, el contrapès i la cabina estan units per uns cables que passen per la politja unida al motor. El contrapès pesa més que la cabina buida i menys que la cabina plena. Quan l'ascensor es mou en la direcció en la que hi ha més pes, el motor el que fa és aguantar aquest pes per tal que no s'embali. Com a conseqüència, el que fa és agafar energia dels elements en moviment i retornar-la a la xarxa elèctrica; per tant genera electricitat.

Així doncs, quan la cabina puja buida o quan baixa plena l'ascensor està generant energia.

De tota manera l'energia generada no és significativa si tenim presents les pèrdues mecàniques i elèctriques que té el sistema i també l'energia necessària per a portar la cabina al punt de partida.

11 de gen. 2011

Espectre harmònic

Fa uns dies explicàvem el que eren les components harmòniques i uns dies abans havíem vist com era la forma d'ona del corrent d'un aparell electrònic, en concret d'un ordinador.

Anomenem espectre harmònic a la indicació del contingut de cada un dels harmònics. A les figures següents podem veure la forma d'ona d'una làmpada de baix consum i el seu espectre harmònic:

baix consum

harmònics baix consum