28 d’oct. 2010

Plaques solars termoiòniques

Les plaques fotovoltaiques tradicionals converteixen la llum solar incident en energia; però un dels seus problemes és que s'escalfen a causa de la radiació solar.

Un nou disseny de plaques solars que s'ha presentat recentment no només aprofita la llum del sol sinó també l'escalfament que provoca. D'aquesta manera es pot obtenir molta més energia per metre quadrat de placa.

Podeu llegir la notícia a:

http://www.wattwatt.com/pulses/536/new-type-of-solar-cell-converts-both-heat-and-suns-rays/

26 d’oct. 2010

Electricitat sense fils

A tothom li fan nosa els cables. Mentre escric això veig que la part del darrera de la taula és plena de cables diversos.

Podem emprar ones de ràdio per comunicar-nos sense fils; d'aquesta manera, sistemes com el bluetooth ens permeten connectar l'ordinador amb els perifèrics. Però encara ens queda el cable d'alimentació! Podem eliminar-lo?

Fa cent anys Nikola Tesla ja va començar a pensar en com resoldre-ho i va fer alguns experiments que no va poder acabar per manca de finançament.

La idea és transmetre l'energia utilitzant el camp magnètic però aquest és un sistema molt ineficient principalment a causa que el camp es propaga en totes direccions i es dispersa, de manera que només una petita part arriba on nosaltres voldríem.

Per millorar l'acoblament podem posar l'emissor d'energia i el receptor molt propers però llavors no hi guanyem gaire, només l'estalviar-nos de connectar-ho. Sobre aquesta opció ja s'han començat a fer experiments de recarrega de vehicles elèctrics, per exemple autobusos. La bobina emissora està enterrada just sota el paviment i quan l'autobús es para a sobre se li envia l'energia per recarregar les bateries a una distància de desenes de centímetres.

Una altra forma de millorar el rendiment és sintonitzar el circuit, és a dir crear una ressonància. Si com a emissor i receptor emprem dues bobines que estan en circuits que tenen una determinada freqüència de ressonància i precisament treballem a aquesta freqüència aconseguirem un acoblament molt millor i, per tant, un rendiment més alt.
Actualment s'arriba a rendiments similars al 50% encara que hi ha qui diu que es pot arribar al 75%. Un transformador de potència té rendiments superiors al 95% i els més grossos superen el 98%. Ara que el que cal és reduir el consum d'energia, treballar amb aquests rendiments es pot considerar una autèntica barbaritat.

Podeu trobar més informació a la pàgina 48 de la revista

http://www.ree.es/sala_prensa/web/inc/fichero.aspx?ruta=revista/pdf&fichero=7tvkjvmbq83j.pdf

21 d’oct. 2010

El color ambre del semàfor

En els nostres semàfors el color ambre s'encén en passar de verd a vermell. En alguns països també es posa ambre quan passa de vermell a verd.

Normalment en aquests llocs, en passar de vermell a verd l'ambre i el vermell s'encenen simultàniament mentre que en passar de verd a vermell només hi ha un color encès a cada moment.

grocvermell.jpg 

Diuen que a casa nostra no s'avisa el canvi de vermell a verd per seguretat. Si molts conductors ja engeguen quan veuen que el semàfor de vianants canvia, els accidents potser augmentarien si s'avisés de manera visible el canvi de vermell a verd.

19 d’oct. 2010

Donem-li la volta a la bombeta

Les bombetes tenen una eficiència lluminosa molt petita, només el 5% de l'energia que entra es converteix en llum; la resta en escalfor.

Donem-li la volta...

Les bombetes converteixen en escalfor el 95% de l'energia que els entra, un rendiment molt elevat.

A partir d'aquesta idea, hi ha qui proposa utilitzar les bombetes com a elements d'escalfament. Un cop decidit, les podem optimitzar intentant evitar perdre en 5% de l'energia en llum.

Potser en un futur proper veurem bombetes modificades emprades com a font de calor.

Podeu llegir la notícia a:

http://www.wattwatt.com/pulses/546/turning-incandescent-lamps-into-heatballs/

14 d’oct. 2010

Centrals elèctriques osmòtiques

A la desembocadura dels rius es barregen aigua dolça amb aigua salada; i si treiem energia d'aquest fet?

Si posem un dipòsit amb una membrana semipermeable al mig i omplim un costat amb aigua dolça i un altre amb aigua salada, part de l'aigua dolça passarà a l'altre costat de la membrana intentant que les concentracions als dos costats siguin iguals i, com a resultat, el nivell d'aigua al costat on hi havia l'aigua salada augmentarà. Aquest fenòmen s'anomena òsmosi; no el confonguem amb l'òsmosi inversa que s'utilitza en sistemes de tractament d'aigua.

La proposta és fer això posant l'aigua del riu i la del mar, l'augment de pressió al costat de l'aigua del mar es pot aprofitar per moure una turbina i generar electricitat.

Ho podeu llegir a la revista IEEE Spectrum:

http://spectrum.ieee.org/energy/environment/eight-technologies-for-drinkable-seawater/8

7 d’oct. 2010

Semàfor per a cavalls

Fa uns dies parlàvem dels semàfors que tenien un botó per als vianants i els ciclistes. Però què passa si vas a cavall? Des de dalt del cavall no arribes a prémer el botó.

botocavall.jpg

Cap problema. També hi ha botons per als que van a cavall, com el que veiem a la fotografia.

5 d’oct. 2010

Fanal amb aerogenerador i plaques fotovoltaiques

Una manera no només perquè els fanals no consumeixin energia de la xarxa sinó que n'injectin són els fanals que incorporen un aerogenerador i plaques solars. L'aerogenerador és d'eix vertical que permet una bona resposta amb qualsevol direcció i velocitat del vent.

Podeu veure la fotografia a:

http://www.wattwatt.com/pulses/547/solar-powered-hybrid-street-light-maglev-turbine/