25 de març 2010

Refrigerador Peltier

L'altre dia parlàvem dels termoparells, avui parlarem d'un efecte que podríem considerar invers, el refrigerador Peltier.

Un refrigerador Peltier vindria a ser la unió de dos termoparells fent un circuit entre una font d'alimentació en corrent continu i els dos termoparells connectats en sèrie. Si les polaritats dels tres elements són les correctes, un dels termoparells s'escalfa mentre l'altre es refreda. D'aquesta manera podem estreure escalfor d'un recipient, és a dir refredar-lo.

Aquest sistema s'utilitza, entre altres aplicacions, en les neveres de cotxe i en algunes neveres de les habitacions dels hotels.

23 de març 2010

Termoparells

Un termoparell són dos metalls diferents soldats o units per un dels seus extrems. Quan aquesta unió s'escalfa apareix una tensió elèctrica entre els dos terminals lliures. Aquesta tensió és petita i no dóna lloc a gaire energia però malgrat tot el termoparell s'utilitza en algunes aplicacions.

Una de les aplicacions típiques és la mesura de temperatures. Malgrat els termoparells no donen una relació senzilla entre variació de temperatura i tensió obtinguda, tene l'avantatge que permeten treballar a temperatures molt altes que són difícils de mesurar amb altres sistemes.

També s'utilitzen els termoparells en les estufes, forns i altres aparells de gas. Per encendre el pilot cal prémer un botó o una tecla (que obre el pas del gas) que mantindrem premut mentre el termoparell s'escalfa. Un cop escalfat el termoparell és la tensió elèctrica que proporciona aquest la que manté obert el pas de gas; si la flama s'apaga, el termoparell es refreda i tanca el pas del gas.

Evidentment, cal escollir amb cura els metalls que es combinen. Com la parella ideal no existeix, es tria una parella o una altra segons si el que es necessita és que aguanti temperatures altes, que sigui proporcional, el preu, etc.

18 de març 2010

Mesurador d'energia de Google

La gent de Google no deixa de sorprendre'ns; però aquest cop amb un tema relacionat amb l'energia.

Han tret un aplicatiu anomenat Google PowerMeter que permet programar alguns aparells de mesura de potencia per tal de poder veure a les pàgines de iGoogle .

Així doncs, no serà estrany que d'aquí uns mesos ens ofereixin que el nostre comptador d'energia o qualsevol altre aparell mesurador pugui estar connectat amb iGoogle

Podeu llegir més informació a: http://blog.google.org/2010/03/google-powermeter-api-introduced-for.html

16 de març 2010

Nou web per conèixer la producció elèctrica

La Generalitat ha posat en marxa un nou web que permet conèixer la producció d'energia elèctrica en un determinat any.

De moment, només està disponible la part d'energia corresponent al règim especial (normalment correspon a les renovables) i es pot veure les dades de tot Catalunya, provincia a provincia o també a nivell de comarca o municipi. En el cas de les hidroelèctriques, també es poden obtenir les dades de cada riu.

Quanta energia es va generar al meu municipi l'any 2006?

Ho pots saber a la pàgina:

http://www15.gencat.cat/icaen_prd_elec/AppJava/inici.do

11 de març 2010

Punt de recàrrega de cotxes elèctrics a Barcelona

Mentre l'Ajuntament de Barcelona treballa per començar a instal·lar punts de recàrrega de cotxes elèctrics a la ciutat, una empresa privada li ha passat al davant.

L'empresa Servei Estació ofereix un punt de recàrrega per a cotxes elèctrics al seu aparcament.

Podeu llegir la notícia a:

http://www.dilixi.com/cms/tag/servei-estacio

9 de març 2010

Balast

L'altre dia parlàvem de la catenària del ferrocarril i de la paradoxa lingüística que representava la catenària rígida.

Avui parlarem d'una altra paraula que té interès electrotècnic i que deriva del món ferroviari.

En ferrocarrils s'anomena balast a la grava que es posa al voltant de les travesses i que s'utilitza per tal que la posició de la via es mantingui constant.

En les làmpades de descàrrega (fluorescents, vapor de mercuri, etc.) cal algun element que faci que el corrent es mantingui constant. Aquest element també l'anomenem balast ja que, salvant les distàncies, fa una funció similar al balast ferroviari. En els fluorescents convencionals, el balast és una bobina i, per això, sovint l'anomenem també reactància.

4 de març 2010

Catenària rígida

L'altre dia un article d'en Ramon Folch a la revista Mètode em va fer pensar en la catenària.

La catenària (de cadena) és una corba. En concret és la corba que descriu un cable (o una corda o una cadena) que té un pes uniforme i que es subjecta pels seus extrems.

En els ferrocarrils s'anomena catenària a la línia de contacte, és a dir al conductor suspès d'on agafa l'alimentació elèctrica. Si mirem la fotografia veiem que, de fet, és el cable de suport el que adopta forma de catenària i que aquest es fa servir per aguantar la línia de contacte utilitzant uns enllaços de mida diferent en cada punt amb l'objectiu d'aconseguir que sigui tant horitzontal com sigui possible.

image2.jpg

Així doncs el nom de catenària és agafat a partir de la forma que agafa el cable de suport i no pas la forma de la línia de contacte que és quasi una recta paral·lela al terra.

La paradoxa lingüística es produeix amb els nous sistemes de "catenària rígida" en els que el cable de suport i la línia de contacte han estat substituïts per una peça rígida que, per tant, no adopta la clàssica forma catenària.

2 de març 2010

La pantalla dels llibres electrònics

És conegut que, en qualsevol aparell electrònic, la pantalla és el que més energia consumeix. Això és cert en ordinadors, telèfons mòbils, PDAs, consoles de joc, caixers, etc. però no és cert en els llibres electrònics.

Les pantalles dels lectors de llibres electrònics funcionen a base d'unes partícules suspeses en un gel que mostren la seva cara blanca o negra segons el camp elèctric aplicat i després poden romandre en la mateixa posició durant un temps molt llarg sense presència del camp. D'aquesta manera només es necessita energia en el moment de presentar la pàgina (com si imprimíssim) i després la pàgina es segueix veien sense gastar pràcticament energia.

Podeu llegir més a: http://ca.wikipedia.org/wiki/Paper_electr%C3%B2nic