22 de des. 2009

Demostrar l'indemostrable... segona part

Fa uns dies comentàvem la impossibilitat de demostrar que una cosa no és perillosa per a l'organisme. Just l'endemà llegia a la revista Mètode (Núm. 63, pàgines 55-59) un article de Manel Porcar que (sense esmentar en cap moment els camps magnètics) parlava d'aquesta dificultat. L'autor posa alguns exemples. Entre ells casos en els que s'ha publicat una relació causa-efecte en la que, probablement, la relació no és pas directa i altres casos en els que probablement no es pot demostrar la relació causa-efecte però que un estudi que no tingui en consideració totes les variables pot donar lloc a resultats positius.

Suposo que podeu trobar la revista a les biblioteques universitàries. Probablement d'aquí quinze mesos el podreu trobar al web:

http://www.metode.cat//index.php?option=com_todoslosnumeros&Itemid=95

17 de des. 2009

Automatisme de la porta de garatge

Fa uns dies vèiem com funcionava una porta de garatge i, pocs dies després, com era el programa en grafcet per a un semàfor. Ara veurem com seria el programa en grafcet per a la porta de garatge.

 Automatisme de la porta de garatge

A l'engegar (etapa 0) la porta està en repòs esperant que algú activi la clau. Quan s'activa la clau, passem a l'etapa 1 i la porta comença a pujar. Quan la porta arriba a dalt (s'activa el fi de cursa de pujar) es passa a l'etapa 2; com en aquesta etapa no hi ha cap acció, la porta està en repòs. Quan han passat trenta segons des de l'activació de l'etapa 2, es passa a l'etapa 3 i la porta comença a baixar.

Mentre la porta està baixant, poden passar dues coses. Si la porta arriba a baix (s'activa el fi de cursa de baixar) les passa a l'etapa 0 i la porta es para. Si mentre la porta està baixant (etapa 3) s'activa el detector òptic, es passa a l'etapa 4 on la porta roman en repòs un breu temps (tres segons) i llavors es torna a l'etapa 1 per tal que la porta torni a pujar.

15 de des. 2009

Demostrar l'indemostrable

L'altre dia comentàvem que a l'hora d'implantar noves línies elèctriques sempre apareix un fenomen de reacció en contra. Un dels arguments que s'esgrimeixen és el dels camps magnètics de baixa freqüència creats per les línies (fenomen indiscutible) i el seu potencial efecte perjudicial sobre l'organisme (fet encara per aclarir).

Científicament és relativament fàcil demostrar que una cosa perjudicial per la salut ho és. Però no és gens fàcil demostrar que una cosa és beneficiosa per la salut i és impossible demostrar que una cosa no és perjudicial.

Hi ha moltes persones que reivindiquen la no instal·lació de línies elèctriques al·legant la seva suposada perillositat i exigeixen que, si s'escau, es demostri que no són perilloses. Però, com ja hem comentat, aquesta demostració és impossible.

També és cert que s'han fet alguns estudis que, segons els seus autors, demostren la perillositat dels camps magnètics de baixa freqüència creats per les línies. Però aquests estudis tenen dos defectes greus de forma; per un costat, quan s'ha intentat replicar l'estudi no s'han obtingut els mateixos resultats. Per que un estudi científic sigui vàlid ha de poder ser replicat per altres científics reproduint les condicions però canviant la població d'estudi. El segon defecte és que no s'han tingut en consideració altres variables que també poden afectar a la salut de la població estudiada; per exemple l'alimentació, el lloc on viuen (contaminació ambiental), on treballen (riscos laborals sobre la salut), etc.

Per tant, de moment, hem de seguir pensant que és possible que els camps magnètics de baixa freqüència puguin afectar a la salut però que és probable que no ho facin. L'Organització Mundial de la Salut (OMS) manté una llista de possibles elements nocius en funció del grau de probabilitat que ho siguin. Els camps magnètics de baixa freqüència són considerats per l'OMS com a possibles causes del càncer. Fixem-nos que diu possible, ni tant sols diu probable. En la mateixa categoria de possibles hi podem trobar altres coses com el cafè, beguda de la que algunes persones n'arriben a consumir quantitats considerades elevades i mai hem sentit comentar la possibilitat que aquestes persones puguin desenvolupar un càncer a causa d'això.

10 de des. 2009

Avantatges de la generació concentrada d'electricitat

A l'hora d'implantar noves línies elèctriques sempre apareix un fenomen de reacció en contra. Les línies elèctriques tenen, sense cap dubte, un cert impacte ambiental però, especialment, també tenen un impacte visual que al final és el factor socialment més important.

Cadascú de nosaltres quan necessita energia disposa de dues opcions: fer una conversió local d'energia o utilitzar energia elèctrica que prové d'una conversió més llunyana. Per exemple, si vull escalfar una masia tinc dues opcions: cremar gasoil en una caldera o utilitzar energia elèctrica que potser provingui d'una central de gasoil.

Malgrat les pèrdues que, inevitablement, tenen les línies elèctriques, sol ser millor utilitzar energia elèctrica. I el motiu no és que la contaminació que genera la crema de gasoil afecti un lloc allunyat d'on visc jo.

Una central termoelèctrica de gasoil de 100 MW contamina molt menys que cent mil calderes d'1 kW i és molt més eficient. Per tant el generar l'energia a gran escala té un benefici global significatiu.

A més del que hem dit, hi ha un factor de garantia que també és important. El sistema elèctric pot tenir unes poques centrals de reserva per si alguna té algun problema o està tancada per manteniment o revisió. El mateix no és eficient a nivell individual; no és lògic que tots nosaltres tinguem a casa un sistema alternatiu per si la nostra caldera de gasoil té algun problema o està tancada per manteniment o revisió.

3 de des. 2009

Automatisme per al semàfor

Fa uns dies parlàvem dels estats d'un semàfor. A continuació veurem com seria el programa per a l'automatisme.

Per fer el programa utilitzarem el llenguatge Grafcet. Aquest és un llenguatge gràfic que és molt útil per explicar i programar automatismes seqüencials. Molts autòmats programables es programen en Grafcet.

A continuació tenim el grafcet (que tot seguit comentarem) de la cruïlla entre els carrers Tesla i Edison.

Automatisme per al semàfor

Cada quadrat és una etapa del grafcet. Cada etapa correspon a un estat del sistema; en el nostre cas (com ja sabem) hi ha sis estats. Cada etapa pot tenir (o no) accions. En aquest cas, cada etapa te dues accions, corresponents als dos llums que hi ha encesos a cada moment. Les accions es representen per rectangles units (pel costat dret) amb les etapes.

Fixem-nos que hi ha una etapa que té el quadrat amb línia doble. Aquesta és l'etapa inicial, l'etapa que s'activa en el moment de posar en marxa el sistema. En el nostre cas, el sistema només té una etapa inicial i no té sentit que n'hi hagi més però en altres casos podem tenir unes quantes etapes inicials.

Les transicions ens indiquen quan podem passar d'una etapa a la següent. Les transicions es representen amb una línia transversal a la ratlla que uneix dues etapes. A la dreta de cada transició s'hi escriu la condició que cal complir per poder-la atravessar.

En el nostre cas, ltotes les transicions són controlades per temps. La transició entre les etapes 4 i 5 diu "30s/X4". Això vol dir que la transició es complirà quan hagin passat trenta segons (30s) des de l'activació de l'etapa 4 (X4). Així doncs l'etapa 4 estarà activada durant trenta segons. Quan es cumpleixi la condició, es desactivarà l'etapa 4 i s'activarà la 5. Mentre estigui activa l'etapa 4, el carrer Tesla estarà en vermell i l'Edison en Verd. Quan passem a l'etapa 5, el carrer Tesla seguirà en vermell i l'Edison en posarà ambre.

1 de des. 2009

Seguretat a la porta de garatge

Fa pocs dies explicàvem com funciona una porta de garatge.

L'automatisme que explicàvem no és molt segur. Imaginem que un vehicle queda aturat sota la porta; quan la porta baixi li donarà un cop.

Per evitar-ho, les portes de garatge incorporen un sensor òptic (per exemple, com el de la figura següent). Si quan la porta està baixant, el sensor detecta que hi ha un obstacle sota la porta, la porta s'atura un moment (normalment menys de cinc segons) i després torna a pujar.

Sensor òptic réflex Matsushita

Aquest sensor (dreta) emet un raig de llum que es reflecteix al catadiòptric (esquerra) i torna al sensor, on es processa. Quan algun objecte talla el feix de llum el sensor detecta la presència de l'objecte activant (o desactivant, segons correspongui) la seva sortida.

El temps que s'atura la porta quan es detecta un objecte és important ja que, si es canviés de cop el sentit de gir, el mecanisme es podria trencar.