19 de juny 2017

Fes-te un robot per a experiments de química i biologia

El professor  Ingmar Riedel-Kruse ha dissenyat aquest robot que pot fer experiments de química i biologia. L’equip d’Stanford dóna les instruccions per muntar i programar el robot amb Lego Mindstorms EV3 així com els guions per fer pràctiques.

Robot

 Podeu trobar les instruccions en aquest enllaç i un text explicatiu a la revista IEEE Spectrum.


Amb aquesta entrada hem arribat a final de curs. Com cada any, el blogestarà en repòs fins a l'inici del nou curs. Bones vacances!

12 de juny 2017

Tren alimentat amb hidrogen



Habitualment els trens que circulen per vies no electrificades són arrossegats per locomotores dièsel. Aquest sistema és sorollós i força contaminant.

Recentment Alstom ha presentat un sistema alternatiu silenciós i no contaminant (si més no, en el lloc per on passa el tren), el Coradia iLint.


El sistema es basa en una pila de combustible alimentada amb hidrogen però també incorpora unes bateries d’ió de liti que permeten emmagatzemar l’energia recuperada en frenar i altres excedents d’energia per quan és necessària per accelerar.

Podeu trobar més informació al web d’Alstom i a la publicació periòdica Fullsdels Enginyers.

29 de maig 2017

LittleBits, la joguina dels petits inventors

LittleBits és una família de joguines que ha guanyat diversos premis i que permet als infants crear els seus propis dispositius tecnològics. La filosofia de LittleBits és que no cal esperar a ser gran per inventar coses.



Servo     Interruptor     Porta NAND     Visualitzador numèric

Els components principals de LittleBits són uns blocs que es poden acoblar entre sí i que van codificats per colors. Per exemple, els elements d’entrada són de color rosa i els de sortida de color verd. També hi ha kits destinats a diferents aplicacions (vehicles, instruments musicals, etc.



Kit

Per a l’ús escolar, hi ha conjunts preparats per equipar una aula o laboratori. Els manuals estan lliurement accessibles al web per poder veure les possibilitats de cada element o cada kit abans de comprar-lo.

22 de maig 2017

La freqüència elèctrica en l’alimentació del ferrocarril

Ara és molt fàcil variar la velocitat d’un motor fent servir un convertidor electrònic. Però quan, fa més de cent anys, es van començar a electrificar els ferrocarrils la variació de la velocitat dels motors no era senzilla. Hi va haver empreses que van optar per motors de corrent continu que eren més fàcils de controlar però necessitaven més manteniment i altres van optar pel corrent altern que permet fer servir motors més robustos  i que necessiten menys manteniment. Això va portar a que hi hagués línies amb catenària en corrent continu i altres amb catenària en corrent altern.


Actualment els trens que circulen per la majoria de les línies (segurament totes excepte els tramvies històrics) porten convertidors electrònics que permeten deslligar les característiques de la catenària de les necessitats del motor. Canviar la infraestructura és car i complicat i, per tant, es mantenen moltes formes d’alimentació per motius històrics. Al llarg dels anys hi ha hagut molts canvis, a vegades causats per les unions d’empreses i en altres casos per poder canviar el tipus de trens que hi circulen. Actualment a casa nostra la majoria de les línies ferroviàries (incloses les urbanes) s’alimenten en corrent continu mentre que les del tren d’alta velocitat (molt més modernes) treballen en corrent altern de 50 Hz. En canvi, al centre d’Europa és força freqüent trobar línies electrificades en corrent altern a 16,67 Hz.




Si tot el transport i distribució d’energia a Europa és en corrent altern a 50 Hz (50 oscil·lacions per segon) per quin motiu els ferrocarrils estan electrificats a una freqüència diferent? La resposta és molt senzilla. Un motor normal de corrent altern gira a una velocitat força constant i gairebé proporcional a la freqüència. Si el motor és de dues velocitats, podrà girar a dues velocitats diferents. El problema és que els motors que es podien construir per a 50 Hz giraven massa ràpid i, per això, els enginyers de l’època van decidir fer servir una freqüència més baixa. En alguns casos es va pensar en la possibilitat de fer servir centrals elèctriques dedicades a una línia de ferrocarril i dissenyades per treballar a la freqüència desitjada. Finalment, amb gran encert, es va optar per treballar a una freqüència que es pogués obtenir a partir de la de 50 Hz de manera directa. Es va triar 16,67 Hz que era una freqüència adequada i que és exactament un terç de 50 Hz. Així es podia obtenir amb un motor que fes girar un alternador amb nombres de pols diferents.

15 de maig 2017

Comunicació de microcontroladors amb dispositius iOS o Android

Blynk és una aplicació gratuïta per a iOS o Android que permet comunicar-nos amb microcontroladors emprant USB, Ethernet, WiFi, Bluetooth, GSM/3G, etc.


Aquesta aplicació ens permet controlar d’una manera senzilla elements connectats al nostre microcontrolador. També admet altres elements de control com la coneguda Raspberry Pi. En el nostre cas, pot ser una alternativa quan volem fer servir la placa Flora Bluefruit LE.

8 de maig 2017

(Hello World), molt més que una revista d’informàtica



La Raspberry Pi Foundation publica, des de fa poc, la revista (Hello World) tres vegades l’any. La revista és gratuïta en format pdf i les seves cent pàgines estan plenes d’articles interessants, molt orientats cap a la informàtica en el món de l'educació. No tots els articles estan referits al popular microordinador Raspberry Pi sinó que hi ha altres temes com la informàtica educativa, els rodots educatius, els makerspaces escolars, etc.

(Hello World)


També hi tenen cabuda llenguatges de programació populars en el món educatiu com Scratch, Python, Logo, programació d’apps, etc. Pots baixar-te-la o bé subscriure-t’hi.

24 d’abr. 2017

Obtenir electricitat a partir del sol

Amb aquest títol potser pensareu que parlarem de sistemes fotovoltaics, però no. D’aquests ja n’hem parlat. I també hem vist altres maneres de generar electricitat a partir de la llum solar, com la conversió de la calor de l’energia solar tèrmica.

Avui parlarem d’un sistema químic per obtenir energia a partir del sol. En aquest sistema s’hi va començar als anys 70 del segle passat (coincidint amb la crisi del petroli) i es va abandonar durant els anys 80. El cap visible del projecte era Jack St. Clair Kilby, inventor del circuit integrat.

El sistema es basava en unes plaques solars tèrmiques per les que es feia circular àcid bromhídric (també conegut com bromur d’hidrogen, HBr). En les plaques, aquest es descomponia en brom (Br2) i hidrogen (H2). Aquest hidrogen es pot utilitzar en una pila de combustible per combinar-lo amb el brom i tornar a obtenir àcid bromhídric.

El gran avantatge d’aquest sistema és que l’hidrogen obtingut es pot emmagatzemar i, per tant, podem obtenir també electricitat en hores nocturnes. El principal inconvenient és que l’àcid bromhídric és especialment tòxic i corrosiu i això fa aquest sistema poc adequat per a instal·lacions domèstiques.

Potser si s’hagués continuat el projecte es podien haver trobat altres compostos menys tòxics que permetessin fer un procés similar.

Podeu llegir més informació a la revista IEEE Spectrum.